Antoni Planas i Vilà	PIC VERDAGUER, PICA D’ESTATS I MONTCALM
Maria Antònia Antich i Bosch	Arièja/Pallars Sobirà
	Població més propera	Àreu (Alins, Pallars Sobirà)
	Punt de sortida	La Molinassa (1.820 m.)
	Punt més alt	Pica d’Estats (3.143 m.)
	Punt d’arribada	La Molinassa
	Longitud	19,00 km
	Desnivell acumulat	+/- 1.667 mts
	Temps	Efectiu: 9h 25’
	Dificultat	Mitjana/alta
	Senyalització	GR. Bona. Corriols ben fressats i ruta evident.
	Cartografia i	Pica d’Estat/Mont-roig. Mapa (1:25.000) i Guia
Al cim de la Pica	documentació	Excursionista. Editorial Alpina / Geo Estel
		Ascensió núm. 6
	Punts d’aigua	Molts. Recorregut proper a torrents i estanys
	Més informació	FEEC. Refugi de la Vall Ferrera
		Rutes del Palau Robert
		Senders del Pallars Sobirà
		Turisme del Pallars Sobirà
		Parc Natural de l’Alt Pirineu
		Plans de Boet i d’Arcalís (Toni Planas)
		Galeria fotogràfica: Jordi Pons
	Data i climatologia	25 de juliol de 2007. Assolellat i clar.
Al Montcalm

	Pel fet de pujar al cim més alt de la Catalunya autònoma (que no històrica) i per la bellesa dels paratges per on transcorre, aquesta ruta és una de les “imprescindibles” per a qualsevol muntanyenc i, per tant, de les més concorregudes. La primera ascensió catalana documentada a la Pica d’Estats és la de Mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1.883, per la banda occitana. Però per la catalana no hi ha constància certa de que s’hagués aconseguit fins que, desprès de diversos intents, el setembre de 1.893, Lluís Marià Vidal acompanyat d’un guia, la corona pujant-hi des de l’estany de Sotllo. És sorprenent que ningú seguís la ruta avui en dia tant “normal” pel port de Sotllo. Altres intents posteriors fracassaren en fer-se enrere, a la cresta entre el cim oriental i el central. Fins l’any 1.932 que el Dr. Pere Gabarró, en solitari, obre la via que porta el seu nom. Avui però la Pica d’Estats admet múltiples variants. Entre les més clàssiques la que hi mena pel refugi de Pinet, a la banda de l’Arièja. Per la pallaresa, les que parteixen de la Vall Ferrera i per l’estany d’Estats. Be pel Port de Sotllo o per la esmentada via Gabarró, per la Coma Gelada. Podem abastar solament el cim de la Pica o aprofitar per a pujar al Verdaguer, a la Punta de Gabarró, al Rodó de Canalbona, al Montcalm o al Sotllo, fent uns quants tres mils d’una sola tirada. La que nosaltres proposem és la ruta pallaresa clàssica des de la Vall Ferrera, pels estanys de Sotllo i d’Estats, Port de Sotllo, Pic de Verdaguer, Pica d’Estats i Pic de Montcalm, en una sola jornada. Dividir-la en dues, acampant a l’Estany de Sotllo o al d’Estats, és una opció molt generalitzada que fa més fàcil un itinerari llarg i de força desnivell. Per aquestes dues circumstàncies i pel flanqueig al Pic de Verdaguer és pel que ens mereix la consideració de dificultat entre mitjana i alta. Al Port de Sotllo podem escollir entre l’alternativa de baixar a la Cometa d’Estats i remuntar en direcció al Coll de Riufred o be flanquejar propers a la cresta entre el port i el Pic de Verdaguer. Aquesta darrera, a banda d’estalviar-nos ben bé mitja hora, és més entretinguda i descansada. Tot i que havia fet la Pica per aquest punt, feia tretze any i ja no en recordava els detalls. Tinguérem la sort de trobar-nos al coll amb en Joan Blanch i en Cristian. Ens Joan coneix molt be la Pica i ens va resultar providencial. És una grimpada amb passos exposats però bons agafadors apte per a la majoria d’excursionistes però no per a persones amb vertigen o fòbia a l’alçada. Acaba en una canal de terreny més descompost que podem evitar, si convé. Havíem intentat pujar-hi dos dies abans, però el fort vent y la boira van fer-nos recular quan ja érem al Port de Sotllo. A la Vall Ferrera hi ha diverses possibilitats d’allotjament: Refugi, Cases Rurals, Càmpings, Fondes i Hotels (vegeu els enllaços de l’encapçalament). Per aquesta excursió el més proper és el Refugi de la Vallferrera. Nosaltres ho férem a l’Hotel Vallferrera d’Àreu. Bona cuina, millor tracte i servei eficient. No admeten animals de companyia, excepte als apartaments. Però si voleu que us hi acompanyi el vostre “millor amic”, heu de considerar la llargària de la de la ruta i renunciar al flanqueig per sota el Pic de Verdaguer. Descripció de l’itinerari. Per accedir al Pont de la Molinassa (1.820 m) cal anar-hi des d’Àreu, per una pista sense asfaltar d’11,3 quilòmetres, en estat precari (apte, amb precaució, per a vehicles turisme). Amb aquest mitjà s’hi arriba en ¾ d’hora. Mireu-vos la ressenya dels Plans de Boet i d’Arcalís. Passat el cadenat que barra la pista al Pla de Boet, la seguim breument per prendre un corriol a l’esquerra (rètols indicadors) que baixa a passar per una palanca el Barranc d’Arcalís. Senyals de GR que ja no deixarem en quasi en tot el camí. En 15’ ens plantem al Refugi de la Vall Ferrera (1,940 m). Del costat mateix en surt el camí que s’enfila fent llaçades vers al nord fins a una cruïlla (rètols indicadors). Prenem el sender de l’esquerra, en direcció nord-oest i seguim fent llaçades en forta pujada. Abastem un collet (rètol de direcció) i el pendent és suavitza. Transitem planers, amb alts i baixos, fins albirar el Barranc de Sotllo que baixa al fons, a l’esquerra en el sentit de la marxa. (bella vista sobre el pic de Norís i el Monteixo). Lleu descens fins a creuar-lo per una palanca (2.120 m, 1h) passant al seu marge dret. A partir d’aquí el camí segueix en moderada pendent, superant de tant en tant alguna graonada. Pla de Canalbona, amb aiguamolls i un bonic salt al fons. Més endavant ens enfilem revoltant per llevant un turonet fins tenir als nostres peus l’estany de Sotllo. Marxem breument vers ponent i girem 90º, ara al nord. Dos camins transiten vora la riba dreta, tant fa el que prenem, ens menen a l’altre cap, creuant el desguàs de la Coma de Sotllo que baixa per l’esquerra (Cabana, 2.355 m, 2h). Creuem el torrent de Sotllo i quan arribem al desguàs de l’estany d’Estats (2.463 m, 2h 15’), ens cal tornar a passar-lo. El camí es separa de l’estany enlairant-se per la riba de ponent. Quan es fa més planer, som als peus d’un turó on hi ha instal·lada una emissora d’emergència (2.494 m, 2h 30’). Per si no ens en havíem adonat, ara el nostre objectiu immediat ja és ben clar: davant nostre el Port de Sotllo, la llarga i costeruda tartera i les llaçades que fa el camí per enfilar-s’hi. Marxem decantant-nos cap a la dreta, primer amb poca pendent, per anar a buscar la base de la tartera i començar la penosa pujada. Mes o menys a la meitat, sota un ressalt rocallós a l’esquerra, sempre hi sol sortir aigua. Bona excusa per parar-nos-hi a reprendre l’alè. Fins fa pocs anys, solia haver-hi una congesta quasi tot l’estiu que podíem esquitllar fàcilment. Port de Sotllo (2.893 m, 3h 20’). Partió, com tota la carena, entre l’Arièja i el Pallars. Al fons al nord, hi veiem l’estanyol de la Cometa d’Estats, cap a on hi davalla el corriol que revolta vers llevant per la falda el Pic de Verdaguer i s’enfila desprès al coll entre aquest i la Pica. Per aquí tornarem. A ponent una vertical paret crestejada que, passant-la per la base del costat occità, ens donaria opció a enfilar-nos Pic de Sotllo. A llevant, el punxegut Pic de Verdaguer del que ens en separa la cresta amb la que aviat ens caldrà negociar. Poc més enllà, més arrodonit, el cim de la Pica. Marxem dons vers llevant, pel cantó català, seguint un poc definit sender. Comencem a grimpar guanyant alçària i ben aviat travessem la cresta passant al cantó occità. Aquest pas és clau: ens cal defugir sempre el vessant català (molt més exposat) i evitar la cresta. No es tracta de crestejar, sinó de flanquejar per la banda occitana. En cas de dubte, marxarem sempre vers el cantó occità cercant els millors passos, guiant-nos pels punts esmollats i fressats per la petja dels que ens hi han precedit. Trobarem bons i sòlids agafadors, la pujada se’ns farà entretinguda i ens ajudarà a recuperar les forces esmerçades a la tartera. Abastem un collet desprès del que veiem, a la dreta, una evident canalona per la que podem enfilar-nos. Dins la canal és on cal prendre més precaucions dons el terreny és decompost i cal tenir cura pel despreniment de pedres al nostre pas o al d’altres excursionistes. O en cas d’haver-hi neu. No podem veure’l, però el cim del Verdaguer és just sobre nostre al capdamunt de la canal. Podem evitar-la marxant de dret en direcció al coll entre el Verdaguer i la Pica, pel terreny tarter que tenim davant nostre. Pic de Verdaguer (3.133m, 4h 20’). Primer tres mil de la jornada. Baixem al collet que el separa de la Pica on retrobem els senyals del GR i ens hi enfilem per camí ben marcat i fressat. Un passeig. Pica d’Estats (3.143 m., 4h 35’). Com que hem estat matiners i és dia feiner, tan solament coincidim sis excursionistes al cim. El dia és seré i clar i la temperatura ideal. Així que dediquem força estona a fer petar la xerrada, tot contemplant l’amplia panoràmica que s’obre als nostres ulls. Es faria llarg d’enumerar la munió de cims que albirem. La nostra següent fita és el Montcalm que tenim ben proper, al nord-est. Per això ens cal baixar per un evident sender ben fressat i senyalitzat fins al Coll de Riufred (2.978 m, 4h 50’) i enfilar-nos-hi. Tercer i darrer tres mil de la jornada. Des d’aquest cim (3.077 m., 5h 15’) gaudim d’una perspectiva diferent, millor a llevant, no tant a ponent. Bona sobre la Vall de l’Artiga i els cims andorrans. A partir d’aquí emprenem el retorn i, un cop de nou al Coll de Riufred, baixem en direcció a ponent. El camí fa algunes llaçades al començament però, desprès del trencall amb el camí que puja de Pinet i el que s’enfila a la Pica sense passar pel coll, s’estalvia les marrades. Trepitjant restes de congestes entre terreny tarter, abastem la Cometa d’Estats (o de Barç) (2.740 m.,5h 45’), tancada a ponent pel Pic de Sotllo i el Coll i Pic dels Guins de l’Ase, amb els seus dos estanyols al bell mig. No ens cal arribar a frec d’aigua. El camí els esquiva virant progressivament a migdia i passant pels sota d’uns verticals contraforts, als peus del Verdaguer, deixant-los a baix, a mà dreta. Com quasi a tot el recorregut el camí no es fa gens perdedor, sempre molt fressat. Però a més, en aquesta banda occitana, no caldria saber que hem canviat d’administració: ens en adonaríem per la senyalització molt més acurada. Una tònica que es repeteix al llarg dels Pirineus. De la cometa emprenem, en forta pujada, la tartera que ens mena al Port de Sotllo. Ens cal travessar una congesta. Anys enrere cobria tota la tartera, del coll als estany, durant tot l’estiu. Trepitgem de nou el port de Sotllo (2.893 m., 6h 05’) quan son les dues del migdia. La resta la fem pel mateix camí pel que hem vingut. L’Estany d’Estats l’abastem a les 7h de camí. Arribem al inici amb 9h 25’ de marxa efectiva, quan en fa 11h 45’ (amb parades incloses) que hem començat.
Coma d’Estats
Cometa de Barç
Pujant al port de Sotllo
Estany d’Estats
Estany de Sotllo
Pla de Canalbona
Reportatge fotogràfic complet