SERRA DE TURP
Alt
Urgell/Solsonès
|
Població més propera |
Llinars
(terme d’Odèn) (Solsonès) |
Serra del Trup |
|
|
Punt de sortida |
Camí de Santa Pelaia, passat el coll de Boix (1.341 m.) |
||
|
Punt més alt |
Cogulló del Turp (1.620 m.) |
||
|
Punt d’arribada |
Camí de Santa Pelaia |
||
|
Longitud |
13 km |
||
|
Desnivell acumulat |
838 m. |
||
|
Temps |
Efectiu: 5h 55’. Total 6h 45’ |
||
|
Dificultat |
Mitjana |
||
|
Senyalització |
Inexistent |
||
|
Cartografia i |
Institut Cartogràfic de Catalunya. Alt Urgell
(1:50000) |
||
|
recursos consultats |
Del Segre a la Ribera Salada. Joan Tort, Ventura Roca |
||
|
Llibre de motxilla (44). Pub. Abadia de Montserrat |
|||
|
Enllaços relacionats |
Muntanya Viva: Serra
del Turp. El Cogulló |
||
|
|
FECC. Fitxes Vèrtex: Cogulló
de Turp. Des de Peles |
||
|
per Santa Pelaia. Ignasi Planas. |
|||
|
Bloc d’en Pere-Coll de Nargó. Serra
del Trup (per Perles) |
|||
|
Punts d’aigua |
Fonts de Sant Joan i de la Pinyassa |
||
|
Data i climatologia |
24 de gener de 2010. Núvol. |
|
Sobre Llinars (terme d’Odèn) per la L-401 (Oliana-Sant Llorenç de Morunys) entre els punts quilomètrics 16 i 17 hi ha el Coll de Boix, termenal entre el Solsonès i l’Alt Urgell. Per la dreta (en direcció a St Llorenç) surt una pista indicant cap a Santa Pelaia. Al cap d’uns cent metres deixem un trencall a la dreta i continuem a l’esquerra per un ramal pavimentat. Deixem una granja a mà dreta, poc més enllà un ramal a mà esquerra (baixa a Llinars per Cal Jepet) i encara un parell més a mà dreta. Abastem una cruïlla on, de la pista per la que venim, en surten dos ramals a la dreta, vers ponent i mestral (ONO). En aquesta cruïlla (a uns 700 metres de la granja) deixem el vehicle. Aquest punt és idoni dons hi coincideixen el camí d’anada i el de retorn. Cruïlla (1.341 m). Per arribar al Cogulló, tot i que no està acabat d’indicar, trobarem a cruïlles i desviaments uns taulons de fusta verticals, sense retolar. Marxem per la pista del mig, vers ponent, pel costat d’un clap boscós. Quan acaba l’arbreda deixem un ramal a mà esquerra i tot seguit un altre a l’esquerra. Més enllà, en una bifurcació en Y, rebutgem el ramal de l’esquerra. Si l’agaféssim ens duria al mateix lloc, per una cota més alta. Però nosaltres continuem per la nostra pista a la dreta, en baixada, que aviat descriu un revolt. Som a la font del Tilló (és un petit aiguaneix) Passat el revolt ens cal estar atents a un tauló que ens assenyala un corriol a mà esquerra i que va a passar pel costat d’una barraca enrunada. El corriol no és excessivament fressat però molt ben indicat per filades de pedres i troncs que barren els ramals incorrectes. Així continuem per dins del bosc fins que, al Coll de la Travessa, els corriol ens deixa sobre la pista que hem rebutjat abans. La seguim a mà dreta en moderat pendent, en un tram força pedregós i precari. El Cogulló del Turp queda just sobre nostre vers mestral. La pista fineix a la collada. Coll de la Coma de Turp (1.479 m, 50’). Emprenem un corriol senyalitzat per fileres de pedres a banda i banda, vers garbí. És ben fressat i amb un fortíssim pendent. No ens cal ajudar-nos de les mans però, tot i algunes llaçades, ens fa esbufegar de valent. Cogulló del Turp (1.620 m, 1h 15’). Vèrtex geodèsic, gran fita de fusta, pessebre i llibre de registre. És un cim amb una molt bona panoràmica, solament escapçada parcialment vers llevant pel massís del Port de Comte.[1] Citem solament alguns dels punts que poden albirar-s’hi: Moles del Corb i Sant Honorat, Pantà d’Oliana, Serres de l’Aubenç, Montsec d’Rúbies i d’Ares, Carreu i Boumort, Cadí, Port del Comte... La paret de migdia, com la de tota la serra que s’estén vers garbí (SO) és molt abrupte i es desploma literalment sobre la fondalada de les Anoves. A partir d’aquí i durant bona estona transitem sense camí fressat, seguint la serra ben propers al fil de la cinglera. Però això no sempre ens és possible i, si al començament aprofitem tiranys dels ramats, pels volts de la Roca Alta ens cal marxar-ne separats. Ens endinsem a la pineda amb un sotabosc de boixeda espessa que ens dificulta i alenteix extraordinàriament la marxa i, sobretot, ens priva de l’espectacle visual de la cinglera. Guanyem i perdem alçària salvant els diferents turons careners: Roc del Roser, Roca Alta, Collada de Turp i La Bòfia. Aquesta és la darrera graonada que ens cal salvar dons, des d’aquest punt i vers ponent destaca entre la pineda una clariana als peus dels contraforts de Lo Coscoller. Son les Feixes d’en Janet (o d’en Janot/Joanot). Quan l’abastem, encara ens cal continuar una mica més per l’espessa vegetació revoltant en sentit contrari a les busques del rellotge, el turó que tenim a mestral. A l’altre cap del turó hi trobem més feixes. Feixes d’en Janet (o d’en Janot) (1.301 m, 3h 10’). Ben senyalitzat per un parell de fites, surt un corriol. Poc fressat al començament, va definint-se més endavant. Per un grauet baixa l’estimball marxant vers sol ixent. Desprès, sempre amb un pendent que no passa de moderat, va salvant les canals que es despengen de la carena, fins a deixar-nos Sant Joan de les Anoves a vista de pardal. Ja al fons de la vall, el nostre corriol acaba sobre un camí carreter que ens mena passar pel costat de l’abundosa font de Sant Joan. Una mina forneix un deu regular tot l’any. Camí carreter amunt arribem, en poca estona més, al llogaret del mateix nom. Sant Joan de les Anoves (1.640 m, 4h 5’). Petit nucli rural amb una esglesiola mig enrunada. Alguna de les cases també està força malmesa. Si és habitat, ho deu ser molt esporàdicament. Partim de Sant Joan per una pista que s’enfila en moderat pendent vers sol ixent. Desprès, en llaçades, va guanyant alçària fins al mas rònec del Soler. Aquest mas i una gran feixa, ens queden a la dreta de la pista que continua vers migdia. A l’esquerra (cantó llevantí) hi ha tres feixes ermes en sengles bancals, separats per marjades. Ens cal anar a buscar l’extrem més al nord de la darrera de les tres feixes, on acaba precàriament la pista. En aquest punt surt un corriol poc definit al començament (senyals de pintura grocs ens ajuden a localitzar-lo) però que desprès és ben fressat. Prenem aquest corriol que, en pendent entre moderat i fort, s’enfila per la pineda vers gregal (NO). Desprès d’una llarga i ombrívola pujada, abastem el final d’un camí carreter a l’alçada d’una font. Font de la Pinyassa (1.685 m, 5h 20’) Rètol indicador. Surt ran de terra fent un bassiol. Final de la pujada. Emprenem planerament el camí carreter vers migdia per anar girant desprès a llevant. Abastem unes feixes de conreu[2] i seguim per la pista, deixant-les a mà esquerra i bosquina a mà dreta, vers gregal (ENE). A la cruïlla, prenem el ramal de la dreta, vers sol ixent. A la propera cruïlla, en Y, prenem el ramal de l’esquerra que, en suau pendent de baixada ens retorna al punt on hem iniciat la ruta. (5h 55’). |
|