SOT DE BALÀ
de Sau a Tavertet pel Molí-bernat

Collsacabra (Osona)

Població més propera	La Riba de Vilanova de Sau (Osona)	Sot de Balà
Punt de sortida	Club Nàutic Vic-Sau (424 m.)
Punt més alt	866 (Tavertet)
Punt d’arribada	Club Nàutic
Longitud	13,15 km
Desnivell acumulat	+790 m.
Temps	Efectiu: 5h 40’ (total 7h 15’)
Dificultat	Mitjana-alta
Senyalització	Parcial i heterogènia. Mapa/GPS imprescindibles.
Cartografia i	Editorial Piolet (Mapa 1:25.000). El Collsacabra.
recursos consultats	Editorial Alpina (Mapa 1:40.000). Vall de Sau.
	Xavier Junquera a MadTeam. Ressenya.
	Camins de muntanya. Reportatge de Míriam.
	Peus inquiets. Ressenya i reportatge.
	Salvador Reguant a Els Cingles (nº 37 jul 97).
	Tavertet i la seva formació geològica.
Punts d’aigua	Tavertet (a mitja ruta).
Data i climatologia	9 de desembre de 2009. Assolellat. Bonança.
	Densa boira matinal.

Per la N-141d que mena a l’embassament de Sau, creuem la presa fins a la Riba i el Club Nàutic. Seguim per pista vers ponent, uns centenars de metres, fins a una àmplia zona d’aparcament vora el pantà (424 m).

Prenem una pista que, per la riba de l’embassament, marxa vers mestral (NO) revoltant en el sentit de les busques del rellotge el Puig de la Força, alterós a la dreta del camí, endinsant-nos pel marge esquerre del Sot de Balà. A mà dreta surt un corriol, senyalitzat quasi imperceptiblement en una pedra amb pintura vermella. És el camí per on retornarem. Poc més enllà, quan la pista s’acaba, continuem per un corriol ben fressat que va guanyant alçària progressivament, separant-se de la riba, entremig d’una densa vegetació d’alzines, roure i boix.

Abastem una torrentera. Un camí poc definit sembla marxar a mà dreta. Poc metres sobre nostre, en aquesta direcció, passa el camí de retorn. Però nosaltres fem un gir de 90º a l’esquerra, en fort pendent, torrentera avall. Camí poc fressat amb alguna fita de tan en quan. Travessem el llit del sot entre els desguaços de les rieres del Noguer i de Balà. Ens cal localitzar un corriol ben fressat i fitat que s’enfila vers gregal (NE) en fort pendent. Ens mena als peus del Morro de l’Abella que anem deixant sobre nostre, a l’esquerra. En una codina el camí fa un gir a l’esquerra, vers el nord enfilant-se pel Baixant de l’Abella fins al peu mateix de la cinglera.

Camí dels cingles (610 m, 1h 25’). Un corriol ben fressat i senyalitzat amb punts de pintura grocs, recorre tota la lleixa oberta entre les dues formacions de roques sedimentàries ben diferenciades. Blanquinosa i calcària a sobre, vermellosa i argilosa a la base. El prenem a mà dreta.[1]

Som al cingle anomenat de la Perereda. Seguim el camí horitzontal, amb pocs desnivells, sovint embalmat, vers sol ixent. Aviat criden la nostra atenció un parell de grans cavitats que foraden la cinglera. A la primera hi ha crescut una olivera. És la cova de les Pixerelles. L’altre, aparentment més profunda, és protegida amb una reixa.[2]

Anem trobant esplugues amb evidències d’haver estat utilitzades (parets de pedra seca, alguna pica,...). Més enllà un esperó sobresurt de la cinglera, ressenyat a la cartografia com Escalars de les Baumes i que dona pas al cingle del mateix nom. Per la canal que les separa (molt costeruda) és possible abandonar la cinglera vers la carretera BV-5207. És a partir d’aquest punt on cal prendre més precaucions amb algun pas compromès.

Bona estona, desprès quan la lleixa s’aprima considerablement, ens cal davallar per un parell d’escales metàl·liques per continuar per una cota inferior. Sòlidament ancorades a la roca, no ofereixen cap altre problema que llur verticalitat. Aquest punt marca un gir en el perfil del cingle. Si fins ara s’orientava a migdia, a partir d’aquí ho fa vers xaloc i llevant. Pel això començarem a caminar vers gregal i més endavant vers el nord.

Quan abastem un altre dels passos delicats, el Morral Gros, ja podem albirar el Salt del Molí-bernat, on la riera s’escola per sobre d’una gran balma.

Ens anem entaforant cap una clotada cada cop més pregona i de densa vegetació. És el Racó de la Cleda. Un corriol s’enfila per l’esquerra[3]. Nosaltres en prenem un altre que baixa per la dreta (Baixant de la Cleda), ple de bardisses i herbei que fan incòmode el nostre pas. Així arribem al Molí-bernat.

Molí-bernat (723 m, 3h). Sense coberta, conserva dretes les parets i les dues pedres del molí. Per darrere, a sobre, hi ha la bassa que l’alimentava i una caseta per al bombeig d’aigua.

Deixem el molí enfilant un tram esglaonat i empedrat. Deixem el salt sota nostre, a la dreta, pel marge dret de la riera[4]. Podem albirar els salts i tolls que fa guanyant-se pas entre la roca. Som al camí Vell que comunicava Tavertet amb la Plana de Vic per l’Esquirol. Més endavant creuem la riera pel Pont Vell, d’un sol ull.

Desprès del pont, marxem vers migdia per una pista que, amb giragonses, ens mena entrar a Tavertet pel costat d’una pedrera i pel Carrer de Sorerols. Desprès girem a migdia pel carrer de Baix i, passada la Plaça de Guillem de Tavertet, enfilem el Carrer del Castell, fins als afores del poble.

Tavertet (858 m., 3h 35’). A migdia del poble, ran dels cingles, hi ha una cruïlla de camins (rètols indicadors)[5]. Marxem vers mestral (NO) abandonant la pista que per l’esquerra s’adreça a la Miradora. Passem per sota el camp de futbol, seguint un corriol senyalitzat amb marques de pintura que ens mena davallar pel Baixant de les Tunes i desprès per sota el Cingle de la Fontanella. Malgrat que el camí és fressat, és molt embardissat i la vegetació, juntament amb el fort pendent, fa incòmode el nostre pas. Quan de nou som a la vista del salt del Molí-Bernat, virem migdia fins abastar una pista que en aquest punt fa un marcat revolt. La seguim bona estona pel ramal esquerre, als peus del cingle de la Miradora.

Cruïlla en Y. Rebutgem el ramal de l’esquerra, en pujada, que ens retornaria a Tavertet pel Coll de Malla, i prenem el de la dreta, en baixada (senyals de pintura vermells). Continuem bona estona per aquesta pista, vers ponent, als peus dels cingles de Balà. L’indret és molt ombrívol i frescal. Podem albirar, a l’altra banda del sot, les cingleres que hem recorregut a l’anada.

La pista esdevé corriol fressat pel que anem davallant entremig d’espessa vegetació. Tanta que a penes ens deixa albirar el Morro de l’Abella. Perdent alçària gradualment en moderat pendent, retornem a la pista per la que hem marxat a l’anada i, prenent-la a mà esquerra, al punt d’inici de la ruta. (5h 40’).

---

[1] Si seguim el corriol a l’esquerra, en poca estona ens mena sobre el Morro de l’Abella. A banda d’una bona perspectiva de la contrada, és el millor mirador del Salt i el gorg de Tirabous, el més cabalós del terme. El fa la riera del Noguer en escolar-se pel Sot de l’Infern.

[2] Prospeccions arqueològiques han determinat que va ésser habitada entre el Neolític i el Baix Imperi Romà.

[3] Prenen el camí de l’esquerra podem passar la clotada per sobre la cinglera fins al camí vell de Tavertet a l’Esquirol. Per visitar el Molí-bernat ens caldrà resseguir-lo vers ponent. També podem abastar la carretera i, malgrat una considerable marrada, atansar-nos a la Balma de les Piques, cau d’en Serrallonga segons alguns estudiosos. I al Puig d’en Perereda, coronat per una curiosa formació rocallosa coneguda com el Barret d’en Perereda.

[4] És possible anar fins al salt de Molí-bernat i passar a l’altre marge pel sota la bauma, continuant per un corriol molt embardissat als peus del cingle de la Fontanella, fins al de les Tunes (on coincidiríem amb el nostre camí de baixada). Pot resultar interessant quan la riera és cabalosa. Llavors podem pujar a Tavertet o escurçar l’itinerari baixant directament cap al Sot de Balà.

[5] En aquest punt tenim diverses alternatives:

o Marxar per pista vers migdia fins al Coll de Malla (prop de les restes de la muralla ibèrica) on prenem una altra pista vers ponent que, pel Portell de Balà, ens mena a la cruïlla en Y esmentada al nostre itinerari de retorn. Aquesta alternativa escurça la ruta.

o Una segona opció, molt interessant malgrat que més llarga, és continuar a partir del coll de Malla fins al Turó del Castell i el Puig de la Força, on gaudirem de magnífiques perspectives dels cingles i el pantà de Sau. Podem visitar les restes de l’antic castell roquer (Castell Cornil). Per baixar tenim dues alternatives: la Canal del Castell (més llarga) o un corriol costerut que volta el Puig de la Força en sentit invers a les busques del rellotge i que ens mena a una pista paral·lela a la que hem pres a l’anada.

o Encara una tercera opció prou interessant i que és la que més escurça l’itinerari: també des del Coll de Malla, baixar seguint el GR pel Grau de les Gotes (o de les Escales) i la Canal de Can Puig.

Qualsevol d’aquestes alternatives és millor, des de tots els punts de vista, que l’itinerari ressenyat. I ens estalviaran el penós pas pels cingles de les Tunes i la Fontanella.