SANT ANIOL D’AGUJA (Garrotxa)

Talaixà i els engorjats de Sant Aniol

Longitud                 16,5 Km.

Desnivell acumulat    450 m

Temps                    8h (reals, incloent-hi parades habituals)

Dificultat                 Baixa. Però alguns passos requereixen atenció.

A l'ombra del roure del Molí de Sant Aniol

A l’ombra del roure del Molí de Sant Aniol

Gorg Blau

Grog Blau

La Quera i Bassegoda

Ruïnes de la Quera amb el Bassegoda al fons

Senyalització           Cartells a cruïlles i senyals verd i carbassa.

Cartografia              Alta Garrotxa (1:25.000) Mapa i Guia Excursionista. Excursió 1. Alpina/Geo Estel

Més informació         Xavier Romero a MadTeam: Talaixà per Sant Aniol   Sant Aniol d’Aguja

                            Consorci de l’Alta Garrotxa. Rutes Naturalistes:

                            Sadernes-Sant Aniol d’Aguja

                            TV3. De Vacances 2001: Els Engorjats de Sant Aniol d’Aguja

                            Marià Vayreda. La Vall de Sant Aniol.

                            Toni Planas. Puig de Bassegoda.

Reportatge gràfic                    Reportatge gràfic sencer.

 

Passar a gual

Cal traspassar sovint la riera a gual

Sant Aniol

Ermita de Sant Aniol d’Aguja.

Salt del Brull

 Salt del Brull

Salt de la Núvia

 Salt de la Núvia

Pont d'en Valentí

Pont d’en Valentí

Excursió circular per una vall tancada i abrupte, a tocar el Vallespir, que proposem en sentit anti-horari  malgrat amb l’inconvenient de trobar la pujada a l’hora de més insolació, però per estalviar-nos l’aglomeració de banyistes al tram de la riera. Podem escurçar-la començant al Pont d’en Valentí però cal tenir en compte que els mesos d’estiu la pista roman tancada de les 9 del matí a les 6 de la tarda i cal deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes. També podem retallar si al GR 11, poc desprès del Salt de la Núvia, prenem un corriol que retorna a la presa del Gomarell i no anem a Talaixà.

A l’estiu imprescindible endur-se el banyador i refrescar-se a qualsevol dels gorgs d’aigua cristal·lina que trobarem a la Riera de Sant Aniol.

Entre Sadernes i el Pont d’en Valentí hi ha diverses zones habilitades per a aparcament dons és un lloc molt concorregut tant per excursionistes, escaladors (hi ha diverses zones), barranquistes com, sobretot al començament, banyistes. 

Els corriols son molt evidents i esmolats i és fàcil seguir-los. Però n’hi ha forces i cal estar atent als senyals i als cartells (1). L’excursió és fàcil però hi ha alguns trams que requereixen atenció: la riera que cal passar a gual diversos cops. I les cingleres. Si algú pateix vertigen, hi ha un parell de graus que no ofereixen altre dificultat que l’efecte de l’alçada. L’hem fet en dues ocasions: una a la primavera i l’altra a l’estiu. La segona però sense pujar a Talaixà.

 

(1) En la darrera visita, pel juliol del 2007, juntament a la senyalització antiga hi trobàrem cartells i senyals amb pintura groga realitzats per Intinerannia.

 

Itinerari.- Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca prenem l’estreta carretera a Montagut. Passat el càmping, cal retre obligada visita al pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes.

Comencem a caminar per pista de terra, pel costat de l’ermita de Santa Cecília, pel marge esquerra del riu Llierca que en aquest tram tenia la llera ben seca. Passem al marge dret pel Pont del Pas dels Aures i desprès el tornem a travessar més endavant. Aquí la llera (el maig encara duia aigua, però a finals de juliol ja no) pren el nom de Riera de Sant Aniol. Desprès de la darrera zona d’aparcament arribem a l’alçada del Pont d’en Valentí que veiem a baix a mà esquerra. Un cartell i els senyals amb pintura verd i taronja, ens indiquen la pista per la que cal continuar, en baixada, pel marge esquerra, tancada al tràfec de vehicles per un cadenat. Però nosaltres aconsellem passar pel camí vell que puja per l’altre riba. És menys concorregut i, pel nostre gust, millor que anar per pista. Solament cal travessar el pont i seguir un corriol a mà dreta que no està senyalitzat amb pintura però és fressat, evident i net de malesa. Passa a prop de la riera i d’un parell de gorgs ideals per a refrescar-nos-hi. Al cap de poc, senyalitzat amb un cartell, un corriol s’enfila a mà esquerra vers Talaixà. Per aquest hi tornarem. Trobarem alguns corriols més però cal seguir pel més evident, riera amunt, sense canviar de marge. Més endavant el nostre camí s’ajunta amb la pista que be del Pont d’en Valentí. Però al cap de poc ens caldrà deixar-la per seguir un corriol –ben senyalitzat- a mà dreta i amb un gran plafó dedicat a l’ermita i l’aplec de Sant Aniol. A partir d’ara podem seguir els senyals verd i taronja. De seguida travessarem la riera a gual i ens caldrà fer-ho en diverses ocasions. Cap problema si no baixa gaire aigua: podem anar saltar de pedra en pedra.

Trobem una petita presa, el Gomarell. Som al marge esquerre. Per l’altre marxa un corriol que s’enfila fins a la cinglera del Sant de la Núvia que tenim a sobre nostre, en direcció nord. Per escurçar l’excursió, a la tornada, podríem baixar per aquest corriol per comptes de pujar fins a Talaixà.

Trobem uns prats a mà dreta i al cap de poc una cruïlla de camins, al lloc conegut com Coll del Molí, on abastem el GR-11 que baixa de Talaixà i s’enfila cap al Coll de Pincipi, als peus del Bassegoda. Hem de seguir el GR, prenent qualsevol dels dos corriols que marxen vers el nord, rebutjant el que surt vers llevant. Aviat veiem les ruïnes del Molí queden a baix, a la nostra esquerra i, al cap de poc, arribem a l’ermita i font de Sant Aniol.

Al maig, un grup de gent estava endreçant els voltants, netejant-ne la malesa, arranjant la corda de la campana,... preparant-ho per a l’aplec que cada any s’hi fa per la segona pasqua.

Situació del recorregut

Situació del recorregut

Imprescindible fer un bon glop d’aigua a la font. Hi ha molta secada: hem trobat totes les torrenteres seques i la riera baixa amb un cabal mes aviat escàs fins i tot a la primavera i molt més encara a finals de juliol. Però la font té un doll generós.

Ara seguirem riu amunt i en poc menys d’un kilòmetre, ens plantarem al Salt del Brull. Ho farem per un corriol ben fressat (aquí ja no hi ha senyals de pintura però no en calen perquè és evident) pel marge dret. Trobem diversos corriols que, a ma dreta, baixen a la riera. Els primers van al gorg Fosc. A l’alçada d’una esllavissada, un altre va al gorg Blau. Val la pena baixar a tot dos i dedicar-hi una bona estona, o fins i tot banyar-nos hi en la seva aigua cristal·lina. Si hem estat matiners potser no hi trobarem massa gent. Passat el gorg Blau el camí quasi desapareix i del que es tracta és de seguir per la llera, riera amunt. El bonic Sant del Brull és a l’abast.

Retornem a Sant Aniol on, per darrera de la font, surt el camí vers Talaixà (GR-11, senyals blanc i vermells). Passem per a la vora de les ruïnes de Cal Sastre i emprenem la pujada sense parar, en direcció a migdia, fins abastar la paret de la cinglera. El camí deuria tenir antigament prou importància dons és ben dreçat, amb alguns contraforts i arcs. Conserva trams empedrats. Al voltant del camí, ja quasi imperceptibles entre la malesa, restes de parets de pedra, marges,... vestigis d’una activitat agrícola o ramadera abandonada fa molts anys.

Un parell de graus, el Portell de la Guilla primer i el Sant de la Núvia desprès, son un magnífic mirador de la vall i els entorns. Poc desprès del darrer, qual el camí gira a ponent i s’enfila pel marge esquerre del Clot de Talaixà, trobem un corriol que baixa al Gomarell, podem prendre’l si volem fer més escurçar l’excursió. Si decidim seguir, bon tros més endavant, passarem entremig de la Quera, un gran mas en ruïnes, quasi penjat sobre la cinglera del clot. Al cap de poc ja albirem el coll de Talaixà i el refugi, punt més alt de la nostra ruta.

El coll és una cruïlla de camins. Nosaltres abandonarem el GR i en prendrem un en baixada i direcció sud-est, baixant ara pel marge dret del clot. Hi ha senyals de pintura blau i grana, més aviat escadusseres. Però el camí és ben fressat i no ofereix dubte. Passarem per sobre de diverses antigues carboneres, fàcils d’identificar per les parets que aguantaven els fons pla. El bosc, sobretot l’alzinar, constituïa antigament un bon mitjà de subsistència. Llenyataires, carboners, traginers... habituals d’aquests vells camins dels que hom en tenia cura. També freqüentats per contrabandistes i bandolers. El pas del temps va degradant lenta però paulatinament un valuós patrimoni al que l’administració ha girat l’esquena. Més avall, quan ja quasi abastem de nou el fons de la vall, trobarem diversos corriols i altres senyals que ens poden despistar, però seguirem els trencalls que ens menin baixar a la riera i en direcció a migdia fins que abastem el trencall del camí vell que hem fet a l’anada. Podem aprofitar per a donar-nos la darrera remullada i treure’ns la suor de la jornada. Desprès, ja refets de l’esforç, seguim pel marge dret fins que, poc més enllà, albirem l’arcada gran del pont d’en Valentí. El travessarem i cercarem la pista que ens retornarà a Sadernes.

 

Antoni Planas i Vilà

GPS

Track per a Ozi

Maria Antònia Antich i Bosch

20 de maig de 2006

30 de juliol de 2006

Revisat el juliol del 2007