Antoni Planas i Vilà

CIRC DE PESSONS Pics de Montmalús, Ríbuls i Pessons

Maria Antònia Antich i Bosch

Andorra

 

Enllaç amb el GR

Població més propera

Estació de Grau Roig (Principat d’Andorra)

Itinerari

Dibuix de Jordi Pedret a MadTeam

Punt de sortida

Restaurant del Llac de Pessons (2.156 m.)

Punt més alt

Pic de Pessons 2.864 m.

Punt d’arribada

Restaurant del Llac de Pessons

Longitud

10,5 km

Desnivell acumulat

900 m.

Temps

Efectiu 5h 15’

 

Total 6h

Dificultat

Mitjana

Senyalització

Pujada a Montmalús fites i camí ben fressat.

Enllaç amb el GR

 

Montmalús a Ríbuls ni fites ni camí.

 

Ríbuls a Pessons i baixada, GR7.

Cartografia i

Andorra. Mapa i guia excursionista. It. núm. 2.

documentació

Mapa 1:40.000 Editorial Alpina (1)

 

Andorra-Cadí. Mapa excursionista.

 

Mapa 1:50.000 ICC i Rando Editions

Punts d’aigua

No hi ha fonts però molts estanys i rierols.

Més informació

Circ de Pessons Xavier Romero a MadTeam

 

Ruta de Montmalús Jordi Pedret a MadTeam

 

Grau Roig-Montmalús La Cerdanya.net

Data i climatologia

12 d’agost 2006. Emboirat.

Pic de Montmalús

 

 

La ruta és circular i la proposem en sentit horari perquè els llacs de la coma de Pessons son un regal per als sentits i ens sembla més bonic veure’ls de baixada. Aquest itinerari podria fer-se en dues parts: el Pessons i el Montmalús, totes dues tenen prou d’encant per si soles, però nosaltres varem voler unir-les seguint la ressenya de J. Pedret i la de l’Alpina (que la descriu en sentit antihorari). De l’estació d’esquí de Grau Roig, a ma dreta en el sentit d’arribada, travessant el riu vers ponent, surt una pista de terra indicada amb cartells que s’enfila en direcció al llac i restaurant de Pessons. Circulant-hi amb cura, és apte per a tota mena de vehicles, sempre que no siguin gaire baixos. Ens deixa a l’Estany Primer de Pessons, on hi ha un restaurant i lloc per a aparcar. Del costat mateix del llac, per la riba dreta, surt el corriol que hem de prendre.

 

Descripció de l’itinerari.-

 

Marxem per un corriol evident i fressat pel costat mateix de l’estany, per la riba dreta (2.156 m). Girem a l’esquerra i trobem el GR i un cartell amb indicacions horàries del camí. Seguint els senyals del GR travessem un rierol i ens enfilem per una petita canal que ens deixa just al final d’un telecadira i al costat de l’estany de Coma Estremera. El GR marxa a mà esquerra, en baixada però no el seguim: voregem l’estany pel marge dret, per un sender ben fressat que surt vers migdia, en direcció al pic que veiem davant nostre. Pocs metres enllà, a mà esquerra hi ha un monument en record de tres esquiadors morts per un allau l’any 1.999 a Arinsal (força lluny d’aquest lloc...). Trobem algunes fites escadusseres marcant un camí evident que, amb moderada pendent i algunes llaçades, va enfilant-se per la Coma Extremera, a l’esquerra del pic. Poc abans d’abastar la Collada de Montmalús (2.707 m) un corriol, que no apareix als mapes de que disposem, marxa per l’esquerra i a partir d’aquí el camí és encara més fressat i marcat amb senyals de pintura taronja.  He llegit alguna ressenya d’un itinerari entre la Portella de Joan Antoni i Pessons, però ignoro si és aquest camí hi mena. Sortim a la collada i el camí segueix en baixada cap a l’estany de Montmalús. A l’esquerra queda el Pic dels Colells, però nosaltres prenem un corriol que s’enfila a la dreta vers ponent i en poca estona abastem el cim (2.782 m). Hem tardat 1h 30’, descomptant el temps d’esmorza,r que hem fet a mig camí. Te una carena força planera, però sembrada de grans blocs de roca i una bona vista: a nord-oest el circ de Pessons tancat pels pics de Cubil i Ensagents. A ponent la cresta que aviat travessarem, molt aèria i agresta per la banda del circ, mes suau per la de migdia. En sobresurt el Pic de Pessons. A migdia, sobre l’estany, tanca la vall l’altiva Muga. A sol ixent els Pics d’Envalira. Tenim la impressió que aquesta pot ésser una bona i fàcil excursió hivernal per a fer amb raquetes, malgrat que el tram abans del coll pot comportar alguna complicació amb neu dura i potser caldrà calçar-se els grampons.

Davallem sense camí vers sud-oest cercant un collet que queda sota nostre, per seguir enfilant-nos desprès vers ponent, defugint el roquissar de la cresta, marxant per l’esquerra de la carena, per un corriol a penes definit. A mesura que ens acostem al Pic de Ríbuls, ens cal separar-nos-en i anar perdent alçada (mes o menys fins a la cota 2.600) i, ja sense camí, busquem el millors passos entre un terreny força descompost. Ens cal buscar la base d’una canal herbada per la que enfilar-nos (això és el que diu la guia i les ressenyes). Pugem per la primera i sortim a un coll des de on es fa difícil progressar. Baixem. La segona canal queda tancada a la part superior per un roquissar pel que ens caldria grimpar. Per això el deixem i seguim fins la tercera. Aquí ja hi veiem fites: és aquesta! El Pic de Ríbuls (2.827 m) te dos turons a banda i banda. En pujar per la primera canal nosaltres hem sortit (crec) al Pas de Ríbuls, entre el Pic i el turó que hi ha direcció al Montmalús, que és més separat del pic principal que l’altre. La tercera canal ens deixa a un estret collet entre el Pic (que queda a la nostra dreta) i el turó que hi ha en direcció al Pessons. Les tres canals son força inclinades i obliguen a un cert esforç però podem anar fent llaçades entre els corriols que l’erosió deixa a l’herbei.

Del collet, el Pic de Ríbuls queda a pocs metres, sembla que en una curta grimpada és pugui abastar, però la meteorologia s’ha anat enrabiant i preferim no perdre temps i seguir carenant, ara entremig d’un pedregar, però per un corriol més evident, vers a ponent. Ens cal davallar lleugerament fins la Portella de Pessons on un camí a la dreta, baixa cap els llacs. No el prenem: seguim i ens tornem a enfilar per un ampli i suau llom herbat en direcció a l’evident cim. Aviat trobem els senyals del GR i els seguim fins al cim (2.864 m) que, com el Montmalús, és també força planer. No podem gaudir de la vista perquè per la part nord s’ha estès la boira. A migdia, sobre l’estany de l’Illa (deu venir el seu nom de la illeta rocosa que en sobresurt) s’alça la cresta entre el Setut i la Tossa Plana.

Amb l’estona justa de fer les obligades fotos i abrigar-nos, seguim carenejant en direcció a nord-oest. La boira tapa completament la carena però ara el camí és molt fressat i ben senyalitzat amb les marques del GR (que ja no deixarem fins a l’arribada) i no es fa perdedor. Ens cal superar un turó desprès del que el camí gira a nord fins a la Collada dels Pessons. Ara baixem fent amplies llaçades. Quatre volves mal comptades de neu rodona, van caient però la boira cada cop s’esbandeix més. El temps millora a mesura que baixem i arribarem al refugi amb sol.

El llarg camí de baixada és un regal per al sentits. De moderada pendent, ens va menant pel costat dels estany del Cap de Pessons, de les Fonts, Meligar, Rodó (on ens hi parem per dinar i el nostre gos s’hi pren un bon banyet), Forcat i, finalment retronem al Primer, a les 2h 15’ des del pic i amb 5h 15’ de marxa efectiva, havent-hi invertit un temps total de 6 hores. Hi haguéssim dedicat més estona amb bon temps però, de totes formes, la sortida resulta altament gratificant i recomanable.

 

(1) Sobre el terreny hem trobat algunes diferències amb el mapa de l’Editorial Alpina. Per una banda un cert desplaçament (alguns segons) per sota. Per l’altra el camí de la coma de Pessons passen, segons el mapa, per la riba dreta dels llacs quan en realitat passa per l’esquerra.

Ca carena a ponent del Montmalús

Pic de Ríbuls

Pic de Pessons

Estany Rodó

Estany Primer amb el Montmalús, el Ríbuls i el Pessons al fons

 

 

Reportatge fotogràfic complet