|
|
Transcripció íntegre de la ressenya que es fa a la
Web de Rutes del Palau Robert.
El
massís del Pedraforca, inclòs dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un
dels paisatges d’alta muntanya més emblemàtics i singulars de tota la geografia
catalana. L'itinerari ascendeix al seu punt més elevat, el Pollegó Superior,
des d'on es gaudeixen d’extenses vistes de la contrada i les serres que
l’envolten. Durant el recorregut, molt boscós a les parts més baixes i aeri i
nu a mesura que guanya alçada, es poden veure isards, força nombrosos en
aquests paratges.
Per fer la ruta es requereix estar en bona forma física, tenir bon sentit de
l’orientació i ser especialment curós en el tram pel roquissar comprès entre
la collada del Verdet i l’enforcadura del Pedraforca.
Per
accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la
C-16 (Eix del Llobregat) en direcció nord cap al Túnel del
Cadí i, després del desviament de Malanyeu, trencar a l’esquerra per la
carretera B-400 fins a Gósol, on s’estaciona el cotxe.
Es parteix de la plaça Major (1426
m) pel carrer Picasso, s’accedeix per l’esquerra a la
plaça del Dr. Pere Pons i, pel carrer Cerdanya, se surt de la població en
direcció a Bagà (pal indicador). Se segueixen els senyals blancs i vermells
del GR-150 i GR-107 i els blancs i grocs del PR C-123. Es continua per una
pista de terra i de seguida es trenca a la dreta per un sender que s’endinsa
pel serrat de la Muga. Es
desemboca a una altra pista, que es pren per la dreta fins a l’àrea de pícnic
de Font Terrers (1625 m;
km 1,8), on s’agafa un caminoi de la dreta que passa pel costat d’una tanca i
entra al bosc. Cinc minuts després hi ha una bifurcació (km 2,1): cal deixar
els senders GR-150 i GR-107 i girar a mà dreta pel PR C-123 cap a Set Fonts i
el Pedraforca (pal indicador).
Es creua un torrent (km 2,6) per un camí pedregós que esdevé herbat a mesura
que s’enfila. Es discorre per l'interior del bosc per la coma dels Caners
entre el serrat de la
Portella, a l’esquerra, i el de la
Guàrdia, a la dreta, sempre en direcció est. Es tenen grans
vistes a ponent de la Roca
del Millet, la vall de Josa, el Cadinell i el Cadí.
S’arriba a la collada del Teuler (1964
m; km 4,1), un petit pla herbat enmig del boscam, i es
tomba a la dreta per un corriol senyalitzat que flanqueja planerament cap al
sud. S’aclareix el bosc, es puja per un terreny rocós i es gira a mà
esquerra, vorejant pel costat dret el Roc de Set Fonts, fins al coll de Set
Fonts (km 4,8). Es prossegueix remuntant per l’altiplà herbat de la dreta per
un camí poc visible deixant al sud-oest un bosquet. Se segueixen els senyals,
escadussers per la manca de suports, pintats al terra i als pocs arbres que
es troben en direcció sud.
Més endavant el trajecte puja per l’ample llom de la carena del prat Sobirà,
amb esplèndides vistes d’ambdós vessants. S’entra a un clarejat bosc de pi
negre, es passa l’avenc del Verdet o Forat de les Gralles (km 5,7) de 27
m de fondària, (1) es discorre
per la dreta del Cap del Coll del Verdet i s’accedeix a la collada del Verdet
(2244 m;
km 6,2). Aquí cal deixar a l’esquerra el PR C-123, que davalla fins al refugi
Lluís Estasen i el mirador del Gresolet, i seguir per un corriol ben fressat,
indicat amb pintades grogues i fites, que s’enlaira per la dreta. De seguida
cal grimpar amb força per la cresta muntanyenca: cal parar molt de compte de
no relliscar Es combina la dura ascensió per la cinglera, molt aèria, amb
alguns trams de baixada. Es puja al cim Nord (2438
m) i es corona el Pollegó Superior del massís del
Pedraforca (2497 m;
km 7,1). Es gaudeix d’una amplíssima panoràmica de l’entorn amb la serra del
Cadí i els pics cerdans al nord, els rasos de Peguera, les serres d'Ensija,
del Verd i el Port del Comte al sud, els cingles de les Costasses, Gósol i la
vall de Josa a l’oest, i el proper cim del Calderer a l’est, darrere del qual
s’estén el Pirineu més oriental (el Puigmal, el Canigó, Comanegra...) i les
serres prepirinenques del Catllaràs i el Picancel.
Es descendeix pel rocam força verticalment fins a l'Enforcadura (2356
m; km 7,5), on es retroba el PR C-123, que es pren per
la dreta en direcció oest davallant per la tartera de Gósol. Es flanqueja pel
llom de la muntanya, entrant i sortint del bosc, sempre cap a ponent amb
bones vistes de Gósol, a l’oest, i les Llosanques, al sud. Es deixa un
trencall a l’esquerra (km 9,1) i el senderol s’endinsa al bosc, que cada cop
és més espès i ombrívol: s’és a la serra de la
Tossa.
Es travessa un prat herbat de la carena (1935
m; km 9,8) en direcció sud-oest i es baixa fortament
per l'interior del bosc fent ziga-zagues (2). Es creua
el torrent de l'Arrubinat i se segueix per l’altra banda fins a sortir a una
pista de terra que es pren per l’esquerra (1570
m; km 10,8). Finalment es desemboca a la carretera (km
12), que per la dreta duu en pocs metres a la plaça Major de Gósol (km 12,3),
punt de sortida i final del recorregut
|
|
