UN PASSEIG PER MONTGRONY (RIPOLLÈS)

Longitud 8 km anada.

Desnivell acumulat 650 m.

Recorregut Gombrèn, Palomeres, Coll de Jou, Montgroyn, Font de la Mare de Deu de la Llet, Font del Prestill, Montgrony, Sant Pere, el Malpàs, Forat de Sant Ou, Coll de Mansillo, Montgrony.

Temps Gombrèn a Montgrony 1h 30’.

Dificultat Baixa. Transcorre per corriols evidents i ben fressats i un tram per pista de desemboscar.

Senyalització Senyals de diferents colors, sobretot marques vermelles. Cartells de procedència diversa a cruïlles i punt d’interès.

Documentació Montgrony, Fonts del Llobregat. Mapa (1:25.000) i guia excursionista. Editorials Alpina i Geo/Estel.

Situació del recorregut.

Montgrony encimbellat. A la carena, Sant Pere.

Balma a la font del Prestill

Boca de l’avenc Forat de Sant Ou

Roure amb la imatge de la Mare de Déu, al camí.

Les Escales i l’Hostatgeria

Sant Pere de Montgrony

Feia temps que volíem anar a Montgrony i, buscant excursions fàcils pel nostre cadell (i per nosaltres!) doncs som al pic de l’estiu, varem dir-nos que era el moment. S’hi pot anar a qualsevol època de l’any, el camí és força ombrívol i fins i tot a l’estiu fa de bon fer.

Cal arribar-se a Gombrèn, a la carretera entre Campdevànol i Guardiola de Berguedà. Des del Bages la millor opció és anar per l’eix transversal fins a Vic, dallí a Ripoll i llavors Campdevànol. A l’hostatgeria del Santuari serveixen dinars, si no volem anar carregats.

També podem arribar-nos-hi en vehicle: una pista surt a mà dreta per la mateixa carretera. Hi ha diverses excursions per fer des dallí: anar al Coll Roig i al Coll Pan i enfilar-nos a Costa Pubilla. Seguir pel GR 3 en direcció a llevant i arribar-nos al coll de Pardinella i visitar-hi el dolmen. També, seguint la pista en direcció a ponent, anar a Sant Joan de Cornudell i Castellar de n’Hug. Nosaltres varem fer un tomb pels voltants.

Montgrony i el Ripollès son terra de llegendes referides sobretot al mite català per excel·lència: el comte Arnau, figura atribuïda al militar i trobador Hug V, baró de Mataplana. Els Mataplana, llinatge molt influent en la política catalana del seu temps, foren amos d’aquestes contrades. Prop de Gombrèn hi ha les restes del casal i castell. Heus aquí una mostra d’aquesta tradició llegendària:

Cançó del comte l’Arnau, popular

El comte Arnau, per Antonio Llagostera

El comte l’Arnau, recull de Joan Amades

La fi del comte l’Arnau, recull de Joan Amades

Lo compte Arnau, de Jacint Verdaguer

Rutes Llegendàries.

Itinerari

Podem deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha a l’esquerra de la carretera venint de Camdevànoll, just abans de la fonda. El camí, adequadament senyalitzat amb cartells, surt per la part nord del poble pel marge esquerra del torrent Barruell que, al cap de poc travessem i seguim pel l’altre marge fins al dipòsit d’aigües al costat de l’oratori de Sant Francesc. En aquest punt comencem a enfilar-nos seguint pel mateix marge dret de la vall que forma el torrent.

El camí, ombrívol i de bosc variat: en aquest tram domina el roure, però més endavant passarem per pineda i fageda. Conserva força trams empedrats.

A mà esquerra abastem un trencall que ens mena al Mas Pomarell i seguint-lo, al Castell de les Dones. Al cap de poc, a ma dreta, a la soca d’un roure hi ha una imatge de la Mare de Deu de Montgrony (Roure de la Salve).

Arribem al coll de la Creueta. A ma dreta hi trobem una creu de ferro. Seguim pujant, ara per unes llargues llengües de roca, primer i un tram d’escales desprès, fins a Coll de Jou (cruïlla de camins) i el Santuari. Darrera del Santuari s’alça una gran mola tallada per altes cingleres per tots els cantons, tret del de llevant. És un punt amb moltes vies d’escalada.

Per sota el mur del Santuari, en direcció a llevant, travessem una explanada i en baixada empalmem el camí que be del Coll de Pardinella (GR 3). Seguint-lo, sempre en baixada, trobem un trencall a mà esquerra que ens enfila per sota la cinglera a una balma on hi ha la font del Prestill. Retornem al camí i, més avall, un altre trencall a mà dreta ens mena a la de la Mare de Deu de la Llet. Tots dos trencalls ben indicats. Totes dues fonts amb un fil d’aigua ben magre.

Retornem pel mateix camí al Santuari i pugem per les llargues escales que, salvant la cinglera, ens menen dalt d’un pla. Tallades a la roca viva, la llegenda diu que el comte Arnau les féu esculpir als seus serfs, i després es negà a pagar-los el preu convingut. "Els prometé [mesures] curulles i les hi donà rases". Al pla del capdamunt la vista hi és privilegiada amb la bella església romànica de Sant Pere presidint-ho tot. Fa bo de parar i descansar sobre la gespa del prat.

Reprenem el camí marxant vers el nord-oest seguint un caminoi que ens porta pel penya-segat al lloc conegut com el Malpàs per on el camí voreja, a mitja alçada, la cinglera del torrent de Sant Ou. Una barana de fusta protegeix el visitant. El camí segueix donant la volta al cingle fins al refugi de les Planelles. Dallí parteix una pista de desemboscar. La seguim en forta pendent de pujada fins que trobem, ben indicat a mà dreta, el corriol que porta a l’entrada del Forat de Sant Ou (antic nom popular de sant Eudald): Profund avenc de 74 metres en dos trams verticals. Segons la llegenda, utilitzat de passadís pel comte Arnau, anava a sortir a les coves de Ribes. Seguim de nou per la mateixa pista en pujada fins a trobar-nos-en una altra. A l’esquerra menaria al coll Roig. A mà dreta al Coll de Mansillo i dallí, en forta baixada ens retorna a Sant Pere.

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

6 d’agost de 2005