|
|
(Redactat
en base a notes preses a peu de camí i informacions extretes de Territori i Paisatge, GEC, Servei Educatiu de l’Urgell-Tàrrega,
Xavier Romero i Rutes del Palau Robert)
En
travessar la massa calcària de la
Serra del Montsec, el Riu Noguera
Ribagorçana hi ha creat un immens tall de parets verticals: el Congost de Mont-rebei, que s’obre de nord a sud en un amfiteatre de
penya-segats impressionants, separant el Montsec
d’Ares del de l’Estall i formant partió de tres
comarques: el Pallars Jussà al nord, la Noguera a migdia i la Ribagorça a ponent.
Al congost,
el riu discorre pel fons d’un canó de
fins a 500 metres
d’alçària amb llocs on l’amplada no passa dels 25. És l’únic gran congost de
Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera,
ferrocarril o línia elèctrica. Únicament hi passa un camí de ferradura,
parcialment excavat a la roca, que permet gaudir d’una manera molt
espectacular d’aquest indret.
Era
intransitable fins al 1924 quan, per iniciativa de la Mancomunitat s’hi
construí un camí de bast pel marge esquerre. L’any 1977 amb l’augment de la
capacitat del pantà de Canelles, quedà sota les aigües. Gràcies a les
gestions empeses per una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya,
l’empresa elèctrica Enher construeix un nou camí, excavat a la roca, 30 metres per sobre de
l’antic, que s’inaugura pel novembre de 1982. El 1999 la Fundació Territori
i Paisatge (Caixa de Catalunya) adquirí unes 600 hectàrees a la riba esquerra
que inclouen tant el mateix congost i les ribes del riu, com els espadats
meridionals i la part de la suau vessant obaga del Montsec
d’Estall, amb l’objectiu de preservar els seus
valors naturals i de paisatge. El 14 d’abril de 2005 el congost fou declarat
Refugi de Fauna Salvatge.
Entre
d’altres actuacions, Territori i Paisatge ha tingut cura de condicionar el
nou camí, instal·lar-hi un passamà i miradors-barana,
recuperar altres camins de la zona i adequar un aparcament per a vehicles i
zona de lleure a la
Masieta.
La visita
al congost heu de fer-la necessàriament a peu i tant podeu començar-la per un
cap com per l’altre, però en qualsevol cas us cal retornar pel mateix camí.
Pel nord, al Pallars Jussà, s’inicia a l’àrea de la Masieta (Sant Esteve de la Sarga) on hi podeu arribar
des de la carretera Pont de Montanyana a Tremp (C-1311), de on surt la pista
que duu a Sant Esteve de la Sarga. També
podeu anar-hi per la carretera a Tremp (C-147) trencant prop de Cellers cap a
Guàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga.
Per
migdia, des de la Noguera,
us cal prendre la C-12
de Balaguer a Àger i, poc abans d’arribar-hi, girar a l’esquerra per agafar
la carretera que mena a Corçà. Un cop al poble, podeu començar l’excursió
allí mateix o seguir en vehicle un parell de kilòmetres per una pista fins a
l’aparcament del Coll de la
Pertusa, proper a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Per aquest
costat l’accés a l’engorjat és més llarg.
L’excursió,
tal com la proposem, parteix de l’ermita de la Pertusa i arriba a la Masieta, tornant pel
mateix camí. Molt concorreguda, no presenta cap dificultat d’orientació perquè
el camí és fressat, ben senyalitzat i sobretot, evident. El mapa podeu fer-lo
servir a efectes informatius. No te cap pas dificultós. El passamà instal·lat
al tram del congost és robust però d’efectes més psicològics que físics.
Solament en cas de patir vertigen no seria recomanable.
El
recorregut guanya atractiu quan el pantà de Canelles és ple. Nosaltres el
varem trobar baix (es veia perfectament l’antic camí de la Mancomunitat), però
pel que ens varen explicar a Corçà, el nivell encara baixa més –fins a
buidar-se- a mesura que les necessitats de regadiu augmenten.
Descripció de l’itinerari. Deixem el vehicle
a l’espai habilitat com aparcament al Coll de la Pertusa, prop de
l’ermita de la Mare
de Déu del mateix nom i comencem l’excursió visitant-la. Aquesta petita
ermita romànica del segle XI està encimellada en un punt talment impossible:
sobre un penyal d’afilada cresta, voltada de cingleres que, per ponent, cauen
verticals sobre el pantà de Canelles. Un corriol hi mena en pocs minuts des
de l’aparcament per la cara nord del penyal. L’estructura és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb un
absis semicircular i una porta, en arc de mig punt, oberta a la façana nord. També podem
enfilar-nos a les restes d’un castell roquer a meitat de la carena.
Retornem
al coll (675 m)
i emprenem el GR-1 (Empúries-Finisterre)
vers el nord, en suau baixada. Per les seves característiques fa tot l’efecte
d’ésser un antic camí de bast. A l’alçada del Barranc de la Pardina, deixem a mà
dreta un corriol i comencem a davallar en pronunciada pendent, vers llevant,
fins abastar el llit del barranc (15’
563 m).
Reprenem la pujada per l’altre marge i ben aviat som a la ruïnes del mas de la Pardina (20’ 587 m). Un corriol que surt
a mà esquerra mena a la font, molt propera.
Emprenem
la pujada més forta de tot el recorregut, enfilant-nos per la Serra del Mill. Passarem
per sota d’unes esplugues, algunes tancades amb parets de pedra seca, tal
vegada emprades antigament com a cleda. Arribem al Portell del Montsec (804
m. 50’)
punt més alt del recorregut on ja podem albirar l’esvoranc del congost, amb
la torre circular del Castell de Girbeta al fons.
Davallem
fins abastar el refugi del Mas Carlets (1h 755 m), situat sota d’un
monumental roure. El refugi és tancat, però te una part lliure en bon estat i
la font del Rajolí al costat. Seguim baixant força estona apropant-nos al
congost pel marge esquerra del riu fins que, desprès d’una curta pujada,
encetem el pas excavat a la roca (1h 45’ 540 m).
La
travessa de l’engorjat es fa en poca estona (25’ si no tenim en compte el
temps que, inevitablement, passarem dedicats a la contemplació). Si el nivell
de l’aigua ho permet, per sota podem veure l’antic camí obert per la Mancomunitat. A
meitat del congost, un trencall a la dreta s’enfila en forta pendent per una
canal fins a la colossal boca de la cova de la Colomera.
Sortim
del tram engorjat i el camí gira a la dreta vers llevant per creuar, per un
pont metàl·lic penjat, el Barranc de la Maçana (2h 15’ 522 m). A l’altra marge se’ns ofereixen dues
possibilitats per arribar a la
Masieta: per la dreta, enfilant-nos pel camí de les
Tarteres o per l’esquerra, més planer, possible únicament si el pantà és
buit. Nosaltres prenem l’opció d’anar per les Tarteres i retornar per
l’altre. Passat el barranc de les Jullanes el camí
es converteix en una pista que ens deixa a La Masieta (510 m) a les 2h 45’ de marxa efectiva, des de
la sortida.
Vers
ponent, a l’altre riba del riu, encimellada dalt d’un turó, sobresurt la
torre de planta circular del Castell de Girbeta.
Més avall hi veiem la “nova” ermita romànica de la Mare de Déu del Congost. La
primitiva, de la que encara resten alguns murs i per del absis queda, mig
amagada per la vegetació vora del riu, a l’alçada del barranc de Montgai.
El temps
es va empitjorant i encetem el retorn. Esperonats per la pluja que portem a
l’esquena des de la sortida de congost fins al coll, hi triguem un quart
d’hora menys que a l’anada: Pont metàl·lic, 22’. Entrada a l’engorjat, 35’. Fi del congost, 55’. Mas Carlets, 1h 30’. Portell del Montsec, 1h 45’.
Mas i barranc de la Pardina,
2h 10’.
Coll, 2h 30’.
|
