LA VALL DE LA LLOSA (CERDANYA)
de Viliella a Prat Xiuxirà amb raquetes de neu

Longitud                 16 km (8 anada, 8 tornada)

Desnivell acumulat    400 m.

Viliella, un bon mirador de la Serralada del Cadí

Recorregut              Identificat com a GR 107 (Camí dels Bons Homes). Viliella, Molí del Salt, Can Jan de la Llosa, Barraca de la Farga, Prat Xiuxirà.

Temps                    6h (total, incloent-hi les parades habituals)

Dificultat                 Baixa. Transcorre la major part per pista de muntanya i curts trams de camins evidents, fressats i gens perdedors.

Senyalització           Bona (vermella i blanca de GR).

Documentació          Guia Alpina, Cerdanya (Editorial Alpina)

                            El Camí dels Bons Homes, Topoguia de la ruta dels càtars (Altaïr)

                            Cartografia: Cerdanya (1:50.000) Editorial Alpina

Més informació         Rutes del Palau Robert

 

Situació del recorregut

Aquesta vall ens tiba. Hi hem estat darrerament en tres ocasions. I segur que encara hi tornarem. Ara volíem visitar-la amb neu.

ITINERARI

Deixem el vehicle a Viliella i seguint una variant del GR 11, marxem per una pista que, pel marge dret del riu, baixa a Can Jan de la Llosa. Hauríem pogut seguir amb vehicle un tros més, però tot i que la pista va pel solell, alguns revolts per son plens de glaç. Abans d’arribar a Can Jan, els senyals del GR 11 ens fan adonar que a mà dreta surt un camí que baixa fins a travessar el riu per un pont de troncs. Som al Molí del Salt, un racó deliciós que es mereix dedicar-li bona estona. Sobre els nostres caps, dalt de l’estimball, les runes de l’antic molí.

Pugem per un caminoi fins abastar la pista que, de Coborriu de la Llosa i pel marge esquerra baixa a Can Jan. Girem 90º a l’esquerra. A partir d’aquí seguirem el GR 107. Més endavant deixem, a l’esquerra, la Borda del Gasconet, que queda prop del llit del riu i al cap de poc ja albirem la gran masia de Can Jan. Cartell indicador del GR 107. El camí, fins ara “pla i avall”, comença a enfilar-se tot seguint la pista. Travessem una primera tanca. A l’esquerra, a altra banda del riu i encimbellades, les ruïnes del Castell de La Llosa i l’ermita de la Mare de Deu dels Àngels.

Al centre les runes del Castell de la Llosa amb el Cadí de fons

El Black, reposant.

La mandra fa que no ens posem els grampons, però be prou que caldria: la pista és costeruda a trossos i amb plaques de glaç. Progressivament però trobem més gruix de neu, la camí més planer i, com que seguim la traça d’esquiadors i raquetes, no ens cal posar-nos-les. Avancem més de pressa. Passada la Barraca de la Farga que ens queda a la dreta, pel mateix cantó s’ajunta el Torrent de Calm Colomer. S’acaben les traces dels que ens precedien: Han trencat en aquella direcció, probablement per enfilar-se al Bony del Manyer. Ara no tenim més remei que calçar-nos les raquetes.

Travessem de nou el riu. La pista fa unes llaçades que el passen i el traspassen per continuar de nou pel mateix marge esquerra. Al capdamunt de les llaçades, parada obligatòria per a contemplar la vall i la paret del Cadí com a teló de fons. Poc més endavant abastem la confluència amb el riu de la Muga que s’ajunta al de la Llosa per l’esquerra.  Nova parada obligatòria.

Poc després de travessar una tercera tanca (la segona l’hem trobada abans de la barraca de la Farga) el camí marxa en  lleugera baixada fins a travessar per un pont de troncs. Entrem al prat Xiuxirà. A ma dreta trobem una capelleta i poc més enllà les restes d’un antic refugi forestal. A partir d’aquí la pista s’enfila convertit en corriol que seguint-lo, al cap d’un parell de kilòmetres, es creuaria amb el GR 11 que baixa per la dreta de la Portella d’Engorgs i s’enfila per l’esquerra pel Riu de Vallcivera, a l’alçada de la Cabana dels Esparvers. Però nosaltres, desprès de prendre unes quantes fotos i embadalir-nos amb el paisatge, decidim girar cua.

Sobre el Pic de la Portella i La Muga el torb fa volar la neu. Per la vall baixa acanalat un vent gèlid que ens fa agrair el cafè amb llet del “termus”. Bon dia per les fotos, però fa un fred que pela!

 

 

 

 

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

17 de desembre de 2005

 

El Molí del Salt

Prop del Castell de la Llosa

El Pont que mena a Prat Xiuxirà