Antoni Planas i Vilà	SELVA D’IRATI Volta a l’embassament d’Irabia (Irabia urteguia)
Maria Antònia Antich i Bosch	Valls d’Aezkoa i Salazar (Navarra)
	Població més propera	Otsagabia (Navarra)	Itinerari: retall del mapa editat per les Juntes Generals de les valls d’Aezkoa i Salazar
	Punt de sortida	Cases d’Irati
	Punt d’arribada	Cases d’Irati
	Longitud	18,20 Km.
	Desnivell acumulat	inapreciable
	Temps	Efectiu 4h 30’. Total 4h 45’
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	SL NA-53C i NA-63A. Senyalització i
		condicionament immillorables.
		Força trams de pista, resta sender fressat.
Embassament d’Irabia	Cartografia i	SÚA Edizioak IRATI Ori, Otsabagbia.
	documentació	Llibre+Mapa 1:35.000 M. Angulo i J.M. Feliu
		IRATI, paseos señalizados. Ttríptic+mapa.
		Juntes Generals valls Aezkoa i Salazar
	Punts d’aigua	Dos punts, però millor portar-ne.
	Més informació	Juntes de les valls d’Aezkoa i Salazar
		Zaraitzuko Ibaxaren Batzordea
		Aezkoako Batzarre Nagusia
		Rutas para descubrir Euskal Herria. I.Martin
		Napar bideak- Rutas Navarra. Ruta 1224
	Data i climatologia	5 d’octubre 2006. Núvols i clarianes

	Irati Oihana (la Selva d’Irati) és situada al nord-est de Navarra, s’estén a banda i banda de la frontera i es diu que, juntament amb la Selva Negra, constitueixen les majors extensions arbrades d’Europa Occidental. És un immensa fageda-abetosa que, per la part navarresa, s’estén per la Vall d’Aezkoa, entre les serres de Berrendi i d’Abodi al sud i una successió de muntanyes, des de l’Ortzantzurieta a ponent, l’Urkulu i l’Okabe, al nord, el Bizkarre i l’Ori (primer 2.000 dels Pirineus atlàntics) a llevant. D’aquestes muntanyes s’escolen gran nombre de torrents i rierols cap al riu Irati que travessa la vall, i més endavant, forma la bonica gorja de Lumbier. Després d’ajuntar-se amb diversos rius com el Salazar, tributa, a l’embassament de Yesa, al riu Aragón i dallí al Ebre. Malgrat que la modesta alçaria d’aquestes muntanyes permet ascensions fàcils, al hivern estan cobertes de neu (per la proximitat del mar el clima aquí és de tipus atlàntic) i cal experiència per moure-s’hi. Irati no és un bosc verge: està aprofitat per una important cabana ramadera i explotat forestal, turísticament (senderisme, estació d’esquí de fons d’Abodi,...) i micologicament (es fan molts bolets, especialment ceps, que son recol·lectats àvidament pels veïns de la zona). Però d’una forma equilibrada que fa possible un entorn en el que, passejar-s’hi sigui pura delícia. Ens mourem dins d’un bosc d’arbres altíssims, alguns de mides monumentals. A les parts més ombrívoles, amb els troncs coberts de molsa que també envaeix bona part del sotabosc. De tant en tant trobarem clarianes que ens permetran observar l’entorn i veure coses tant efímeres, senzilles i boniques com esfilagarsar-se la boira entre l’arbreda, muntanya amunt. Hi ha nombrosos senders, la majoria impecablement senyalitzats i condicionats, catalogats com a SL, aptes per a excursionistes de qualsevol condició. Els enllaços que relacionem donen ressenyes de la major part. A les Oficines de Turisme i Punts d’Informació, es pot adquirir un mapa ben detallat amb els itineraris dels més interessants. La zona és també rica en jaciments arqueològics amb nombrosos dolmens, menhirs i cromlecs escampats arreu. És destacable també la Torre d’homenatge romana a cim de l’Urkulu. La ruta escollida per nosaltres és circular i ajunta dos SL: el NA-53C que circumval·la l’embassament d’Irabia i el NA-63A que transcorre entre l’embassament i les cases d’Irati. Permet dons diverses variants com és fer-lo en dues parts, o començar-lo per les Cases d’Irati (si hom hi va des d’Otsagabia) o des de la paret del pantà (si hom hi va per Orbaitzeta). Te l’al·licient afegit que discorre quasi integrament prop de l’embassament i del riu Irati. Hem llegit que l’embassament fou construït a les primeries del segle passat per a regular l’aigua del riu i permetre la navegació dels “almadieros” (raiers). No en va aquest és un bosc s’està explotant des de èpoques ben reculades. Tota la zona nord de Navarra (com al Pallars i la Ribagorça) segueix viu al record la “Almadía” i prop d’aquí, a Burgui, hi ha un museu dedicat. Preteníem fer l’excursió en plena tardor, que és quan la fageda i la resta d’espècies i arbres de ribera canvien el color i, juntament amb els verds i blavosos de l’avetosa, donen una gama cromàtica de gran bellesa. Però tot i que ja havia començat, encara no estava en la seva plenitud. La tardor deu ésser probablement la millor època per visitar Irati, però tot l’any és bo per a fer-ho i també al hivern quan la neu cobreix la Selva. Descripció de l’itinerari.- Com s’ha dit transcorre bona part per pista de terra i senders molts fressats i tot el recorregut és molt ben condicionat (escales,...) i senyalitzat tant amb pintura branca i verda com amb cartells indicadors. Els desnivells son poc importants. Deixen el vehicle a l’aparcament de les Cases d’Irati i, del costat mateix de la caseta del guarda forestal (punt d’informació) prenem una pista en direcció a ponent. Aquí el rius Urbeltza i Urtxuria s’ajunten per formar l’Irati. Ben aviat abandonem la pista per enfilar-nos a la dreta per un corriol que transita a mitja alçada del bosc de Zabaleta, sempre vers ponent. Aquest primer tram és el de més pendent de tot el recorregut, tot i que és moderada. Desprès vindrà un tram en que el camí va fent llaçades per salvar el desnivell de la baixada i ens retrobarem de nou amb la pista que ja no abandonarem durant força estona. Aquesta pista correspon a un tram del GR-11, (els GR es troben descatalogats a Navarra, per manca de suport de les institucions). Seguint-la abastem la Casa Forestal (malgrat que no cal arribar-hi) i l’embassament d’Irabia (1h.). Girem a nord-oest resseguint la ribera del pantà per la pista i més endavant marxarem vers el nord seguint una de les cues de l’embassament, pel marge esquerre del torrent que la nodreix, fins a trobar a la dreta una pedra de molí com a fita i a l’esquerra un pont que creuarem per passar a l’altra riba. Aquest pont és punt fronterer. Girem ara 180º i marxem vers migdia, també per pista, seguint ara el marge dret. La pista es separarà de l’embassament mentre va descrivint una gran marrada en semicercle vers ponent i a la fi, sortim a un dels aparcaments del costat de la paret del pantà, que podem albirar sota nostre. Ens cal fer un tram de pista enquitranada per baixar a l’altre aparcament i des dallí prendre una pista que ens mena sobre la paret de l’embassament que creuarem (3h.). A l’altre cap de la paret comença un corriol que la ressegueix per la banda de migdia. El seguirem vers llevant. Quan ja albirem la fi del pantà, ens caldrà travessar un pont i fer una lleu pujada per abastar la Casa Forestal que ja havíem vist a l’anada. 3h 25’. Al costat hi ha un refugi en precàries condicions però que pot servir per aixoplugar-nos en cas de mal temps. Seguirem encara un bon tram per corriol, amb pujades i baixades suaus, salvant alguns torrents, fins abastar la pista, més o menys al mateix punt on l’hem retrobada per primer cop, a l’anada. Ara ja no la deixarem tota la resta de camí, resseguint pel fons de la vall el marge dret de l’Irati, fins retornar al punt d’inici, a les 4h 30’ de marxa efectiva.
Riu Irati
Embassament d’Irabia
Senders ben senyalitzats
Selva d’Irati
Reportatge fotogràfic complet