COMA D’OR (Cerdanya)
amb raquetes per la Coma d’Engràcies

Longitud                       10,9 km.

Desnivell acumulat        725 m. (fins al Roc Gros, faltaven pel cim 180 més. Total 905)

Temps                          5h 30’ (reals, incloent-hi parades habituals. 3h pujada, 2h 30’ baixada).

Dificultat                       Mitjana.

Senyalització                Inexistent.

Cartografia                    Carte de randonnée. Bourg-Madame, Col de Puymorens, Pic Carlit (1:25000) 2249 OT (IGN)

Documentació               Pirineus Orientals. Ascensions i travessies amb raquetes de neu. Carles Gel. (Itinerari 39). (Editorial Oikos-Tau)

Més informació              Goiko a Pirineos3000

                                    Sergi Fornasari

                                    Jordi Pedret a MadTeam

 

Situació del recorregut

 

A la Portella del Cortal Rossa amb molt de vent.

La Coma d’Engràcies des de la Portella. Al fons de la vall
 el Coll de Pimorent i la carena dels pics
Fontfreda, de la Mina, Fontnegra i de Pedrons.

Roc Gros. Al fons de la vall el refugi de Bessines.

Roc Gros. Fins aquí varem arribar. Restava la enfilar-nos per la carena de la dreta fins al cim.

La intenció era pujar al Coma d’Or. Aquesta zona ens agrada molt d’ençà que varem estar a Bessines. Amb el bon temps buscarem un parell de dies per fer una circular que inclogui el Puig Pedrós, el Coma d’Or i Bessines. Però un problema amb el vehicle va fer que ens poséssim a caminar a 2/4 de dotze. Això i que un de nosaltres tenia molèsties a una cama, ens va fer desistir abans del darrer tram, al Roc Gros quan mancava salvar encara un desnivell de 180 m (calculem que uns ¾ d’hora). Va fer-nos bon temps durant el matí, fort vent de ponent als colls empenyent la boirada que arribaria a mitja tarda. Aquest canvi, prou anunciat, també va ajudar-nos a plegar abans d’hora.

La neu estava “de conya”. Cobria totalment el recorregut i estava prou assentada com per permetre una petjada ferma tot el camí. Sense trobar plaques, no ens va caldre calçar-nos els grampons. D’altra banda poguérem seguir traces de caminants i esquiadors fins al primer coll.

Itinerari.- Deixem el vehicle a l’aparcament del Coll de Pimorent (1.920 m). La Coma d’Engràcies (el mapes de l’IGN l’anomenen “d’en Garcia”) és una ampla vall, poc arbrada, que des del coll s’obre vers el nord est, entre el Pic de Querforc al nord i la serra de les Llosses al sud. El camí més que evident, segueix aquesta vall fins al coll o Portella.

Si no hi ha molta neu s’intueix una pista que, per un pontarró, travessa el Rec d’Engràcies. Just desprès, un cartell indicador del GR 107, ens assenyala un camí que s’enfila a l’esquerra en direcció sud oest. La nostra pista però gira a dreta i, en suau pujada per la riba dreta, arriba fins a una petita presa de captació d’aigua (2.142 m). Sense neu hom podria seguir senyals de pintura grocs. La ressenya però ens aconsella que, en cas d’haver-hi molta neu, no travessem el pontarró i pugem per la riba esquerra fins a l’esmentada presa, punt on s’ajunten les dues variants. La raó és que les pales de sota el Pic del Querfort son molt inclinades i poden propiciar allaus. Nosaltres pujàrem per la riba esquerra i la baixàrem per la dreta.

A partir de la presa d’aigua el pendent s’accentua i la vall s’estreny fins arribar a la Portella d’Engràcies. (2.534 m). Aquí divisem, per primer cop des que hem començat, el Puig Pedrós de Lanós i el Coma d’Or. L’un al costat de l’altre, el primer a l’esquerra. Ara ens cal davallar una mica fins a la Portella de Cortal Rossa (2.501 m) per desprès tornar-nos a enfilar-nos en direcció sol ixent i abastar el llom entre el Roc Gros (2.650 m) que queda a l’esquerra i el Cap de la Llosada, que cal deixar a la dreta. Aquí ens retiràrem. La ressenya continua explicant que cal seguir fins a la collada de la dreta per pendent suau primer i més inclinada desprès, fins al cim (2.826 m) i per que abastar la punta nord (2.825 m) ens cal travessar una aèria cresta de neu.

El Puig Pedrós de Lanós amb els seus dos cims (esquerra) i el Coma d’Or (dreta)

Track per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

25 de febrer de 2006