Garrotxa / Ripollès
|
Població més propera |
Sant
Salvador de Bianya (Garrotxa) |
Via del Capsacosta |
|
|
Punt de sortida |
Cal Ferrer (Km.74,5 C-153a) 583 m. |
||
|
Punt més alt |
Collada de Capsacosta 982 m. |
||
|
Punt d’arribada |
Cal Ferrer |
||
|
Longitud |
9,4 km (anada i tornada) |
||
|
Desnivell acumulat |
+545 m. |
||
|
Temps |
Efectiu: 3h (total 3h 15’) |
||
|
Dificultat |
Baixa |
||
|
Senyalització |
Perfectament senyalitzat. |
||
|
Camí evident i fressat |
|||
|
Cartografia i |
Editorial Alpina (3 mapes 1:25.000). Alta Garrotxa, |
||
|
recursos |
Taga o Vall de Ribes |
||
|
La intervenció a la via del Capsacosta. C. Busquets |
|||
|
i M. Freixa. Revista de Girona (168 gen-feb 1995) |
|||
|
del Capsacosta. M. Fàbregues. D.G.del Patrimoni. |
|||
|
Enllaços relacionats |
Narcís Pujades. Via Romana de
Capsacosta. |
||
|
TV3. Serveis Informatius. Rutes. |
|||
|
Punts d’aigua |
Font de l’Arç |
||
|
Data i climatologia |
2 de gener de 2010. Assolellat. Fred. |
|
Al km 214 de la C-26 ens desviem cap a Sant Salvador de Bianya per la C-153a. Passat el llogaret de Sant Salvador continuem en direcció a Sant Pau de Segúries. Poc més enllà, al punt quilomètric 74,5 trobem a mà dreta el un monòlit informatiu de la via. Just a l’esquerra hi ha un petit espai per aparcament. Cal Ferrer (583 m). Ruïnes d’un edifici del segle XVII que havia estat hostal i posteriorment ferreria. El monòlit de l’altra banda de la carretera te uns visors amb diapositives que ens il·lustren sobre diversos aspectes de les vies romanes.[1] Comencem a caminar seguint la via, ben senyalitzada i evident. Trobem sovint estaques metàl·liques amb il·lustracions explicatives dels diferents elements constructius: contraforts, cunetes, trenca-aigües, clavegueres, pilons guarda-rodes, plataformes giratòries, etc. També d’altres construccions pròpies d’un camí ral com un antic hostal (Cal Sargantana) o una antiga pedrera. La via te diverses variants, més planeres i, pel que sembla, de característiques constructives ben diferents (corbes de punt rodó, etc.). Son, probablement de datació més tardana. Estan senyalitzades. Podem optar per anar íntegrament per la via i retornar seguint aquestes variants. A mitja pujada ens cal creuar la carretera que hem deixat a Cal Ferrer. En alguns trams la via salva el pendent serpentejant en curts trams rectes sostinguts per plataformes quadrades i murs de contenció de grans blocs de pedra seca. En general el pendent no passa de suau o moderat (10%~20%). La calçada està construïda a base de dues fileres de carreus quadrats o rectangulars. L’amplada oscil·la entre els 3 i els 5 metres i escaig. Abastem la Collada de Capsacosta (982 m, 1h 15’), punt més alt del recorregut, termenal comarcal entra la Garrotxa i el Ripollès. Un plafó ens fa adonar de la diferència entre un vessant i l’altre. Fins ara ens hem trobat sobretot pi i alzina. A partir d’aquí anirem davallant cap a Sant Pau de Segúries, quines primeres cases ja s’albiren al fons. Trobarem freixes, roures i prats dedicats al pasturatge. Prenent una variant passarem per la font de l’Arç (942 m, 1h 25’), lloc ben arranjat i obac que a l’estiu deu fer bo parar-s’hi una estona. Disposa de fogons i taula. Més avall deixem a mà dreta les primeres cases del poble (Cab Barramba) i trobem un monòlit informatiu (889 m, 1h 35’), semblant al de Cal Ferrer. A partir d’aquí encetem un tram pavimentat. Passem pel costat de Can Catiu, Can Cels, l’Hostal de Dalt i retrobem la carretera. A l’altra banda hi ha Sant Pau Vell (883 m, 1h 45’). Retornem pel mateix camí, prenent les variants allí on havíem seguit per la via o a l’inrevés. Hi esmercem 1h 15’. |
|
[1] La part visitable de la via comença realment força més avall, al Pas dels Traginers, tot seguint la riera de Sant Salvador fins al pont de la Coromina.