Els arqueòlegs consideren probable que la calçada empedrada que uneix Sant Salvador de Bianya amb Sant Pau de Segúries sigui d’origen romà. Podria tractar-se d’un ramal secundari de la via Augusta que, procedent del Vallespir i passant pel Coll d’Ares, anava a buscar la vall del Fluvià. Altres, sense cap fonament seriós, la vinculen a la Via Annia i les hipòtesis més fantasioses, troben aquí l’origen toponímic de la Vall de Bianya. Malgrat que la datació constructiva és incerta, te molts elements comuns a altres vies atribuïdes fonamentadament a l’època romana.

En qualsevol cas és una antiga via que fins fa relativament poc (primeries del segle XX) va servir de nexe entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Es troba documentada –malgrat que parcialment- des del segle X. Posteriorment va formar part del camí ral d’Olot a Camprodon. Amb la construcció de la carretera (actual C-153) els anys 1926-27, va caure en desús, relegada únicament a camí ramader i deteriorant-se progressivament.

Arran de la construcció dels túnels de Capsacosta (1992-94) la concessionària de l’obra (Dragados y Construcciones SA) per llei, va haver d’invertir l’1% del pressupost en accions culturals. Part d’aquests fons es destinarien, sota la tutela de la Generalitat, a consolidar i restaurar alguns trams de la via.

Actualment la Via del Capsacosta és ben senyalitzada i ofereix al visitant un recorregut musealitzat. Fou declarada Be Cultural d’Interès Nacional, però els recursos destinats son clarament insuficients i resta molt per fer-hi. A tall d’exemple hem pogut constatar com l’erosió continua malmetent-la.

La visita és un agradable i fàcil recorregut que podem fer en poc més de tres hores. Tant podem començar-lo des del Ripollès, a Sant Pau de Segúries, com des de la Garrotxa, a Sant Salvador de Bianya. El tram més interessant però es troba al sector llevantí, entre Sant Salvador i la Collada de Capsacosta. Hem pogut comprovar que és molt visitada.

A la imatge el monòlit informatiu de la via a Sant Pau de Segúries.