CAP DEL VERD
pel Pujol del Racó i la Borda del Pujol
Solsonès
|
Població més propera |
La
Coma, (La Coma i la Pedra, Solsonès) |
El Pujol del Racó |
|
|
Punt de sortida |
La Coma (1.005 m) |
||
|
Punt més alt |
Cap del Verd (2.282 m.) |
||
|
Punt d’arribada |
La Coma |
||
|
Longitud |
16,5 km |
||
|
Desnivell acumulat |
1.432 m. |
||
|
Temps |
Efectiu: 6h 25’. Total 8h 50’ |
||
|
Dificultat |
Mitjana |
||
|
Senyalització |
Pintura i estaques. Rètols a colls i cruïlles. |
||
|
Cartografia i |
Editorial Alpina. Mapa (1:25.000)
i guia |
||
|
recursos consultats |
excursionista:
Vall de Lord, Port de Comte, |
||
|
Serra del Verd, Serra de Busa. |
|||
|
Punts d’aigua |
La Coma, Font de la Borda. Cal portar-ne. |
||
|
Data i climatologia |
22 d’octubre de 2010. Assolellat |
|
La Coma (1.005 m). Aparcament al costat de la carretera, davant la fonda de cal Nin. Hi ha una font on podem aprovisionar-vos d'aigua. Caminem uns metres carretera amunt i passat un rètol indicador prenem un carrer de pujada que desprès es converteix en pista. Desprès d’uns revolts porta a un dipòsit d'aigua. Poc abans d’abastar-lo prenem un corriol a l'esquerra (senyals de pintura grocs). Te trams empedrats i puja al Cap de les Ribes. Més endavant desemboca a un camí carreter. El Pujol del Racó (1.150 m, 35’). Rètol indicador. Imponent i antiga masia, avui deshabitada i en estat precari, amb una cabalosa font ben a prop[1]. Prenem una pista vers el nord. Deixem la pista per que hem sortit del Pujol i prenem un corriol a l'esquerra (senyals de pintura). Aquest és l'antic camí que pujava a la Borda del Pujol pel Grau de la Borda. La construcció de la pista el va malmetre en bona part. N'aprofitarem un parell de trams per fer drecera en sengles llaçades de la pista. Borda del Pujol (1.443 m, 1h 20’). Situada al caire d'una balconada entre les Roques del Minguell i el Clot de l'Infern que domina la Ribereta del Pujol,. Vers el nord importants zones de pastura (Plans de la Borda). Deshabitada, es conserva encara en acceptable estat. Antigament depenia de la casa del Pujol que es dedicava principalment a la ramaderia. Prenem una pista vers llevant, passem pel costat de la mina d'una font i -seguint la pista- anem girant vers el nord. Deixem una pista a mà dreta que marxa cap el Coll de Brulls i arribem a l'esplanada del Camp de la Creu. Camp de la Creu (1.560 m, 1h 45’). Creuem el Camí de la Casa Nova del Pujol (ruïnes), un camí carreter en estat molt precari que puja per xaloc (SE) del Coll de Brulls i marxa vers ponent. Prenem un corriol ben fressat (fita i senyals de pintura grocs) que marxa vers llevant fins a creuar una antiga pista. Pista (1.603 m). Pal amb rètols indicadors malmesos (a la data de la ressenya). El corriol pel que hem vingut, continua vers llevant en forta pujada. És el camí per on retornarem. Prenem la pista a l'esquerra. Fa l'efecte que es tracta d'un antic camí de treure llenya, per la dreta mena també al Coll de Brulls. No hi ha senyals de pintura però el camí és ben fressat. Puja amb suau pendent vers el nord i, desprès d'una torrentera, vers mestral (NO). Poc abans que acabi la pista prenem un corriol ben fressat a mà dreta (fita) que continua enfilant-se vers mestral (NO). Retrobem senyals de pintura grocs. Quan el camí es bifurca en Y, prenem el ramal de la dreta en direcció a l'evident coll que ja albirem fa estona. Coll Virolet (1.843 m, 2h 45’), al Prat Major o de les Eugues, segons quina cartografia es consulti. Rètol indicador i un altre explicatiu de la regressió des les papallones (per exemple la Parnassius apollo) unida a la dels prats de muntanya. Rebutgem una pista que marxa per l'esquerra a l'altre cantó de la filferrada. Orientats per alguna estaca i seguint senyals de pintura blaus, emprenem vers llevant un corriol, poc definit al començament, ben fressat desprès, que revolta per migdia, en sentit contrari a les busques del rellotge, el turó que tenim en aquella direcció. Coll Veís (1.921 m). Rètol indicador i estaques. Continuem vers llevant guiats per senyals de color blau. El Cap del Verd queda en aquella direcció, però abans ens cal superar una llengua de tartera clapejada d'herbei. Fort pendent en terreny descompost que fa penosa la marxa. Superada la tartera, progressem per les Canals Males per terreny encara rost però més còmode. Sortint de les Canals Males el pendent es modera i encetem l'altiplà de Prat Nabidal i el punt més alt de la ruta. El Cap del Verd (2.282 m, 4h) no destaca gens al bell mig de la planúria. Bústia, taula d'orientació, senyera i termenal ens l'assenyalen. És partió dels termes de Gósol (Berguedà), La Pedra i La Coma (Solsonès) i Josa i Tuixén (Al Urgell). La millor perspectiva és vers ponent on s’albira fins al massís de la Maladeta. Vista poc habitual del Pedraforca. Bona perspectiva sobre el Cadí, La Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, Busa, la Llosa del Cavall i el Port del Comte. Davallem vers llevant, sense camí fressat, guiats per estaques fins al Coll dels Belitres i girem a migdia per entremig del Prat d'Aubes, on el camí ja és ben definit i hi trobem senyals de pintura grocs, fins a la capçalera del Clot de la Cabanella. Capçalera del Clot de la Cabanella
(2.085 m, 4h 30’)[2].
Cruïlla a la font d'Urdet (rètol). A migdia del Cap d'Urdet (o de Prat
d'Aubes). Continuant pel sender ens menaria al Prat de les Saleres on hi ha
uns coms d’aigua procedent de la Font d’Urdet. Roca Mira (1.900 m, 4h 45’). Esperó rocallós de parets verticals sobre el Clot de la Cabanella que constitueix un bon mirador. Continuem davallant en fort pendent i entrem a la pineda. El camí fa tot l'efecte de tractar-se d'una cabanera[3] guardada per fil electrificat a banda i banda. Seguim baixant fins abastar la cruïlla amb pista procedent del Coll de Brulls (5h) punt a partir del que desfem el camí de l'anada fins retronar a la Coma (6h 25’). |
|