EL RIU AIGUA DE VALLS I EL PONT CABRADÍS (SOLSONÈS)

Longitud 6 km anada.

Desnivell acumulat 120 m.

Recorregut Torrent De Sant Martí, Gorg de l’Olla, Molí de la Corriu, Aigüesjuntes, Pont Cabradís.

Temps Anada: 2h (efectives de marxa, descomptant les parades habituals).

Dificultat Baixa. Transcorre corriols i pista forestal, en alguns curts trams enquitranada.

Senyalització Petits cartells amb fletxes vermelles. Però no cal. La ruta és evident i els corriols ben fressats.

Documentació Rasos de Peguera i Serra d’Ensija Mapa (1:25.000) i guia excursionista. Editorials Alpina i Geo/Estel.

“La Vall de Lord i el seu Entorn” de Jaume Fruitós i Sayol. Emedós Disseny.

Més informació Fitxes Vèrtex. Jaume Fruitós i Sayol. FEEC

Anna Massa a LaMalla.net

Situació del recorregut al nord est de la Comarca del Solsonès, al terme de Guixers.

La primera excursió del nostre cadell

Presa prop del Molí de la Corriu

El Pont Cabradís

Els embassaments

Gorg de l’Olla

Antic Molí de la Corriu

Les cristallines aigües del Torrent Fondo

El Riu Aigua de Valls neix prop de Gósol i passat el Pont Cabradis, a tocar Bonner, entra al Solsonès per una estreta vall. Desguassa al marge esquerre del Cardener, al Pantà de la Llosa del Cavall, poc abans de Sant Llorenç de Morunys.

El de Cabradís és un pont natural d’una trentena de metres d’alçària, format probablement per la tosca acumulada de les fonts que obliga al riu a fer-se pas a través d’una mina natural d’una vintena de metres de llargària.

La vall, molt tancada, és situada en un racó allunyat de nuclis habitats. Hi ha pineda, però també zones de fageda i boix. D’aquest darrer exemplars de considerable grandària. Envoltada per alts tossals de conglomerat i cingleres de parets verticals per on s’hi escolen torrents, sovintegen els salts i gorgs. Tot plegat dóna al paisatge una bellesa singular i salvatge. L’aprofitament hidroelèctric amb dues preses, una central, les canonades i pistes de servei ha malmès però, part del seu encant.

Itinerari

És un recorregut lineal, la tronada és pel mateix camí. Es fa en poca estona, te poc desnivell i no ofereix dificultat per a l’excursionista habitual. Nosaltres varem trigar-hi mes doncs portàvem un cadell de tres mesos el Black, en la seva primera sortida. Es pot fer en qualsevol època de l’any. Força ombrívol.

Casa Nova de Valls. Podem deixar el vehicle a un revolt de la pista que de Casa Nova de Valls es dirigeix a la Corriu i Sant Martí, just al punt on el torrent de Sant Martí desguassa al riu. Dalli parteix una pista en mal estat que seguim pel marge dret. Al cap de ben poc un camí baixa per la dreta, per passar a gual el riu, just per un dels diversos i bonics gorgs que podem trobar: aquí hi ha el de l’Olla. A l’estiu fa bo de refrescar-s’hi. Seguim per la pista del marge dret fins a trobar la primera resclosa i pantà on s’acaba la pista. Hi ha un giny metàl·lic que forma escluses: sembla que ha de servir per a que les truites puguin superar el desnivell. Més endavant, a una altre presa, no n’hi ha. De forma que a les truites els hi cal espavilar-se per una altra banda o renunciar a pujar riu amunt... Una escala metàl·lica és la partida d’un corriol que voreja el marge dret fins on comença l’embassament a l’antic Molí de la Corriu, en estat ruïnós. Un pont amb travesses de fusta ens permet passar al marge esquerra on hi ha una central hidroelèctrica.

Seguim ara per un a pista -enquitranada durant un curt tram- que mena aigües amunt pel marge esquerre fins a trobar per la dreta una altra, també enquitranada, que prové de Sant Romà i Sisquer. Una opció és venir amb vehicle fins aquest punt i començar-hi l’excursió. Poc més endavant trobem la segona resclosa i embassament. Nodreixen d’aigua, per sota la pista per la que hem vingut, a la central del Molí de la Corriu. Seguim pel marge esquerra per una pista cada cop menys transitable fins que acaba en una petita explanada on comença un corriol ben fressat, separant-se i acostant-se de l’aigua per superar els obstacles i va acompanyant el riu, sempre pel marge esquerre.

Al cap de poc trobem a mà esquerra una escala de fusta que cal deixar. Seguir-la, segons hem llegit, menaria per un corriol sota la cinglera a la enrunada Torre de la Corriu. Més enllà, desprès d’una balma (de les Pintes), n’hi ha una altre, a la dreta, que cal pujar per seguir el corriol. Nosaltres no varem poder fer-ho: al nostre cadell l’espanten les alçades i no va haver-hi forma de pujar-lo, ni a coll no dins una motxilla. Així que varem pujar per una codina riu amunt per recuperar el camí.

Aigüesjuntes. El camí arriba a l’alçada del Torrent Fondo. Hem de prendre el ramal que gira sobtadament a l’esquerra i baixa en direcció al riu. Les aigües cristallines d’aquest torrent s’escolen pel marge esquerra del riu. Per l’altre marge un segon torrent també hi baixa: Aigüesjuntes és el nom del lloc que mereix parada i fonda.

Després travessar a gual el Torrent Fondo i seguir un curt tram per seu marge esquerra. Aviat ens en apartem i comencem a enfilar-nos: El corriol es torna més escarpat i ens va separant del llit del riu. Aquest és el tram on abunda més el boix amb exemplars força grans. Deixem de pujar, dins el bosc es forma un petit planell i el corriol es divideix en tres. Som just sobre el Pont Cabradís. Si seguim per la dreta trobarem la font al peu d’un roure. Podem abocar-nos a la cinglera de la banda nord i veure com el riu s’amaga per sota els nostres peus. Baixar fins al llit del riu per aquesta banda de l’entrada és més difícil. Millor fer-ho per la banda sud, la de la sortida d’aigües, on el pendent és moderat.

Alternatives. Es pot escurçar la ruta anat per la pista de Sisquer i deixant el vehicle a l’alçada de la segona presa. També pot fer-se des del llogaret de Feners al terme municipal de Saldes passant per Bonner.

Track per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

23 de juliol de 2005