Antoni Planas i Vilà	CAP DE BROATE pel refugi
Maria Antònia Antich i Bosch	Pallars Sobirà
	Població més propera	Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà)
	Punt de sortida	Presa de Montalto
	Punt més alt	Cap de Broate (2.745 mts.) Mireu-vos la nota.
	Punt d’arribada	Presa de Montalto (1.413 mts.)
	Longitud	9 quilòmetres (anada)
	Desnivell acumulat	1.672 metres (anada)
	Temps	Efectiu:4 h (anada) 3h 30’ (tornada). Total 10h 15’.
	Dificultat	Mitjana
	Senyalització	Suficient (només fins al refugi)
	Cartografia i	Pica d’Estat/Mont-roig. Mapa (1:25.000) i Guia
Cap de Broatre i dels Aspres	documentació	Excursionista. Editorial Alpina / Geo Estel
		Ascensió núm. 5
	Punts d’aigua	Recorregut proper a torrents i estanys
	Més informació	Rutes del Palau Robert
		Refugi de Broate (FEEC)
		Valls de Tavascan i Boavi
		Senders del Pallars Sobirà
		Turisme del Pallars Sobirà
		Parc Natural de l’Alt Pirineu
	Data i climatologia	27 de juliol de 2007. Assolellat i calorós.
Refugi de Broate

	Malgrat ésser cims poc visitats (en tot l’itinerari passat el concorregudíssim Pla de Boavi, no trobàrem ni una ànima), eclipsats probablement pels seus famosos veïns, els de Broate estan molt ben situats i gaudeixen d’una bona vista sobre els estanys de Romedo i el Certascan així com del massís de la Pica d’Estats, per la banda de l’agresta canal dels Guins de l’Ase. A més, el camí fins al refugi transcorre al costat del cabalós Riu de Broate, que forma diversos salts en paratges de gran bellesa. L’itinerari comença i acaba poc més enllà de la presa de Montalto, El recorregut, a l’estiu, no te cap pas compromès. Amb gel pot ésser tota una altra història. Si hi aneu acompanyats del vostre gos, segur que gaudirà de debò als diversos tolls que fa el riu i no li costarà gaire esforç la caminada. En aquesta ocasió nosaltres no varem poder portar-hi el nostre Black. A Tavascan ens varen informar que els forestals seguien feia setmanes el rastre d’un ós per aquesta zona. Els únic mamífers que varem copsar fou un estol de cabirols sota el Port de Broate i el cants de les marmotes. Tampoc ramats de bestiar. A la Vall de Cardós hi ha moltes possibilitats d’allotjament: Cases Rurals, Càmpings, Fondes i Hotels. Durant la nostra estada ho férem a Tavascan a l’Hotel Llacs de Cardós, on si sou de la FEEC, us faran descompte. Admeten animals. Als prats propers a la pista entre Tavascan i la presa de Montalto hi hem vist instal·lats alguns campaments d’agrupaments escoltes. Descripció de l’itinerari. Partim de Tavascan per una pista en no gaire bon estat però que, amb precaució, és apta per a tota mena de vehicles. Marxa vers el nord-est pel marge dret de la Noguera de Lladorre fins a la presa de Montalto. Dallí, per l’esquerra, en surt una altra (tancada amb cadenat) que puja a la Canalada. Seguim un curt tram més per la pista que veníem fins a la barrera, on cal deixar el vehicle (6,3 quilòmetres, uns 25’). Seguim a peu per la mateixa pista, creuant la tanca (1.413 mts.). Des de Tavascan ens guiem pels senyals blancs i vermells de l’enllaç dels GR 10 i 11 i l’ARP. El camí és planer pel marge dret del riu i el indret molt bonic. Aviat tenim el nostre objectiu a la vista, vers llevant. Travessem per un pont (10’) el riu de Certascan que baixa per la nostra esquerra. Aviat abastem el Pla de la Borda (1.441 mts.). A l’esquerra, un pal de fusta ens assenyala el corriol per on marxa el GR (13’). A pocs metres, per la mateixa mà, podem veure-hi la borda i poc més enllà, a l’altre costat, un pont. Abans calia creuar-lo i marxar per un corriol poc definit pel marge esquerre fins a l’alçada de l’antic pont enrunat. Actualment s’està reconstruint i podem seguir per la pista del marge dret, que aviat se n’allunya per travessar pel bell mig del Pla de Boavi. Gran fita (1.468 mts., 20’). Acaba al costat del riu, continuant pel mateix marge dret un camí de bast fins al pont reconstruït (1.486 mts., 25’) per on passem a l’altra riba. Rètol indicador en estat precari. Senyals de pintura grocs i també vermells. L’antic camí de bast, certament malmès, encara conserva però alguns passos empedrats. Entra en una avetosa amb exemplars de considerables proporcions, alguns de caiguts, barren el pas. Guardat per contraforts de parets de pedra en sec en llargues llaçades va guanyant alçada per dins de l’obaga del bosc de Boavi, separant-se del riu que brama saltant per la cascada de Broate, a l’esquerra del camí. La frondositat i l’alçària no ens permeten albirar-la sencera. Sortim de l’avetosa, ara espurnejada per exemplars de faig i pi negre i creuem per un pontarró de fusta el Riu de Sellente que baixa per la dreta (1.693 mts., 50’). Ara a mes dels senyals de pintura, podem guiar-nos per fites. Aviat som a la cruïlla (1.712 mts.) amb el sender que, per la Coma de Sellente i el coll del mateix nom, mena al circ de Baborte (cartells indicadors). El deixem a mà dreta, retornant prop del marge esquerra riu de Baborte, avançant vers sol ixent (ja no deixarem aquesta direcció fins al refugi) per terreny de tartera i considerable pendent. El congost és estret i abastem la base d’un relleix rocallós (1.819 mts., 1h 15’). A l’esquerra un corriol marxa pel peu de la cinglera. El seguim breument per veure que baixa en direcció al riu. Ens cal prendre el de la dreta, marcat pels senyals de pintura, fent una petita marrada. Per poc que ens hi fixem, veurem que es tracta d’un antic grau guanyat a la roca que acaba sobre una codina. Seguim vers llevant entremig de clapes de neret i arbrets de poca entitat que donen pas a matolls de diversa mena. Encara molt florit en aquesta època de l’any. El camí es faria perdedor si no fos per les fites i senyals. Arribem a un collet (1.962 mts., 1h 45’), una mena de balcó sobre el riu, a partir del qual davallem vers la llera (1.951 mts., 1h 50’) fins als peus d’una bonica cascada que el camí supera grimpant per les graonades del marge esquerra, molt propers al l’estimball. Aquest pas no ha d’oferir dificultat si no hi ha glaç. El rocam i els còdols de la llera es tenyeixen de blanc i això ressalta la transparència de l’aigua als gorgs. Per embadalir-s’hi. Desprès la vall s’obre i el camí va superant diverses graonades on el riu, a la nostra esquerra, hi salta graciosament. A cada graonada la precedeix un planell cobert de margall. Altra volta les fites ens serveixen per no perdre el camí. Superada la primera (2.095 mts., 2h 20’) ja podem albirar al fons de la coma les parets metàl·liques del refugi, encimellat en un turó. Creuem diversos torrents que, per la dreta del camí, s’escolen de les Crestes de Canedo, el Pic dels Estanys i el Clot de Broate. Travessem el torrent de l’agresta canal del Coll dels Guins de l’Ase i ens enfilem al refugi (2.217 m, 7 km., 2h 45’). Lliure, ben conservat, de similar estructura als de Baiau, Baborte i Mont Roig, pertany a la FEEC. És una bona base per a les travesses per la zona. Curiós rellotge solar sobre el contorn del Principat de Catalunya. Molt a prop, a ponent, queda l’estanyol de la Pleta de Broate i al costat, un pluviòmetre. La Coma de Broate és tancada per una carena que, de llevant a ponent, va perdent alçària progressivament. Hi destaquen: al sud-est el Pic de Sotllo, a llevant els Guins de l’Ase i dels Talps. Al nord el Pic de Montestaure i el Port i el Pic de Broate. Aquesta carena, partió entre el Pallars Sobirà i l’Arieja, s’allargassa cap al Pic de Salibarri, la Punta del Port i el Port de l’Artiga. Però a partir del Pic de Broate es bifurca amb el Cap de Broate (el nostre objectiu) i dels Aspres de Broate, que ens queden al nord-oest. Per enfilar-nos al Cap de Broate no hi ha camí definit, senyalitzat o fressat, però resulta força evident. Ens cal davallar per travessar la coma vers el nord i desprès, en penosa pujada, seguir el curs del torrentó que s’escola d’un estanyol a la falda del Pic de Broate, amb algunes llaçades per salvar relleixos rocallosos. No ens cal abastar ni el Port ni el Pic de Broate: ens anem decantant vers el nord-oest i, un cop a l’estanyol, el deixem a la dreta (2.637 mts., 3h 45’) i ens enfilem a la carena, crestejant fins al cim (2.745 m, 9 km., 4h). Des de dalt podem albirar la llarguíssima carena entre en Pic de Baborte, a migdia i el Certascan, al nord-oest. En aquesta direcció, sota els nostres peus, desprès d’un estimball impressionant s’hi obre la clotada de Salibarri i més enllà hi els estanys de Romedo i de Certascan. Juguem a endevinar amb la brúixola i el mapa, qui és qui entre la munió de cims que se’ns presenten. Retornem pel mateix camí i abastem el punt de sortida en 3h 30’ des del cim (7h 30’ de marxa efectiva). Nota: El Cap de Broate, (2.733 mts.) segons la cartografia disponible i la pròpia observació, no és el punt més alt de la carena, sinó un turó anterior en el que varem mesurar-hi 2.745 mts. Les diferències entre les lectures del nostre GPS i el mapa eren irrellevants (1 metre a l’alçada del refugi)
Riu de Sellente
Riu de Broate
Massís de la Pica d’Estats
Riu de Broate
Reportatge fotogràfic complet