Antoni Planas i Vilà	PLANS DE BOET I ARCALÍS
Maria Antònia Antich i Bosch	Pallars Sobirà
	Població més propera	Àreu (Alins, Pallars Sobirà)
	Punt de sortida	La Molinassa (1.820 m.)
	Punt més alt	Pla d’Arcalís (2.017)
	Punt d’arribada	La Molinassa
	Longitud
	Desnivell acumulat	197 m.
	Temps	Efectiu: 1h 30’
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	GR 11 (deficient). Curt tram sense camí definit.
	Cartografia i	Pica d’Estat/Mont-roig. Mapa (1:25.000) i Guia
Pla de Boet	documentació	Excursionista. Editorial Alpina / Geo Estel
		(Itinerari de Boet núm. 7)
	Punts d’aigua	Recorregut proper a torrents
	Més informació	Rutes del Palau Robert
		Senders del Pallars Sobirà
		Turisme del Pallars Sobirà
		Parc Natural de l’Alt Pirineu
		FEEC. Refugi de la Vall Ferrera
	Data i climatologia	24 de juliol 2007. Assolellat.
Pla d’Arcalís

	Recorregut circular, apte per a tota mena de caminadors que, sense gaire esforç, ens permet conèixer uns paratges de gran bellesa. Comença i acaba prop del Pont de la Molinassa. A la Vall Ferrera hi ha diverses possibilitats d’allotjament: Refugi, Cases Rurals, Càmpings, Fondes i Hotels (vegeu els enllaços de l’encapçalament). Per aquesta excursió el més proper és el Refugi de la Vallferrera. Nosaltres ho férem a l’Hotel Vallferrera d’Âreu. Bona cuina, millor tracte i servei eficient. No admeten animals de companyia, excepte als apartaments. Si us acompanya el vostre gos, caldrà que el porteu lligat perquè durant tot el recorregut hi sovintegen el remats. Descripció de l’itinerari. Per accedir al Pont de la Molinassa cal anar-hi des de Àreu, per una pista sense asfaltar d’11,3 quilòmetres, en estat precari (apte, amb precaució, per a vehicles turisme). Amb aquest mitjà s’hi arriba en ¾ d’hora. Surt al nord del poble, seguint el marge dret de la Noguera de Vallferrera. Desprès passa a l’altra riba. Aquest tram coincideix amb el GR 11. Desprès el GR segueix un corriol que surt a mà dreta (rètols indicadors). Poc més enllà la pista arriba a l’àrea del pont i la presa de la Farga (aparcament). A partir de la Farga un rètol indica que el trànsit és restringit als veïns, però al poble ens informaren que ningú vetlla pel compliment efectiu d’aquesta mesura i, de fet, a la Molinassa sempre hi hem trobat força vehicles. En la darrera ocasió el rètol era tapat. Arribar-hi a peu des de l’aparcament, suposa unes 2h 30’ extres. A la Farga, gira a llevant, creuant en diverses ocasions el sender del GR estalviant-se les fortes marrades que ha de fer la pista per pujar al Pla de la Selva. A partir d’aquí el GR segueix paral·lel però més enlairat i la pista davalla per transcórrer vora la Noguera de Vallferrera. A la dreta de la pista hi ha la font del Ferro, tenyint d’ocre el rocam per on s’escola. Des d’aquest punt, a l’altra banda del riu, podem veure el salt del Barranc de Sotllo abans de barrejar-se amb la Noguera de Vallferrera. Passat el Pont de la Molinassa, la pista s’enfila fent llaçades per guanyar alçada. Qui hagi vingut amb vehicle, ja pot cercar lloc per deixar-lo dons poc més amunt, la pista és barrada amb un cadenat i no hi ha massa espai, tenint en compte que el paratge és molt concorregut, sobretot pels excursionistes que van a la Pica d’Estats o al Pla de Boet. En aquest punt tornen a coincidir pista i GR. Seguirem encara per la pista travessant el cadenat. Gaudim, a l’altra banda del riu, del salt del Barranc d’Areste. Ben aviat, a l’esquerra, un corriol senyalitzat baixa a creuar la Noguera de Vallferrera per una palanca, camí del refugi (a 15’) i de la Pica d’Estats. Continuem per la pista i als 10’ des del cadenat, ens plantem a la vista del bonic Pla de Boet (1.860 m. cartell indicador i cruïlla). A l’esquerra surten dos corriols. El primer baixa al Pla i, per sota a Cabana de Boet, s’adreça al Port de Boet, partió entre l’Arièja i el Pallars Sobirà, als peus de la Pica Roja. Nosaltres prenem el segon, seguint els senyals blanc i vermells del GR 11, marxant vers el sud-est, deixant el Pla a baix a la nostra esquerra, en el sentit de la marxa. Al fons dues cascades escolen bons cabals d’aigua. Aquí el riu rep el nom de Barranc d’Arcalís i veu frenat el seu ímpetu esmunyint-se mansament, tot dibuixant meandres pel pla. El camí guanyant alçària paulatinament, ens acosta a una d’elles, però no arribarem a abastar-la, deixant-la saltar sorollosa, al fons a l’esquerra, mentre ens enfilem fort per una graonada entremig de neret i pineda, deixant enrere el Pla de Boet. Travessem el Barranc del Clot de l’Olla, que veiem escolar-se per la nostra dreta des de sota el Pic de Gerri i, a la mitja hora de marxa, abastem el Pla d’Arcalís (2.017 m). Aquí el camí es fa planer. Transita a l’esquerra del riu, deixant a l’altre marge un bonic planell entre pineda per on el riu hi fa aigües tortes. Ara rep el nom de Riu de Baiau dons son els estanys del mateix nom, més amunt, els que forneixen bona part del seu cabal. Bell racó per gaudir-ne, fer-hi “parada i fonda” i acampar-hi si cal, molt menys concorregut que el de Boet. Els blancs còdols de la llera, realcen la puresa de l’aigua i contrasten amb la verdor del paisatge. A l’esquerra trobem una palanca de fusta que travessa el riu. A la dreta, sobre una roca, un rètol metàl·lic ens indica el camí vers el refugi del circ de Baiau. Per retornar podem fer-ho pel mateix camí que hem vingut, però preferim passar a l’altra riba per la palanca i, sense corriol fressat ni camí definit (1), marxem per entre la pineda vers el nord i, en baixada, anem a passar per un collet, al peu d’un ressalt rocallós, que deixem a la dreta. Aviat sortim del bosc i arribem a un prat amb molleres (Fonts de lo Mercat). Abastem el camí del Port de Boet (senyals de GR) i, prenent-lo a l’esquerra, vers ponent, comencem a davallar, en moderada baixada, en direcció al Pla i la Cabana de Boet que veiem aviat més avall. Si ens desviem una mica del camí, baixant a l’esquerra, podem apropar-nos a l’altra cascada. A l’alçada de la cabana podem prendre a l’esquerra un camí que ens mena a la pista per la que hem vingut. Però preferim enfilar-nos per un corriol, poc definit al començament, que marxa pel marge dret del riu. Desprès, en baixada, el nostre corriol ens deixa al camí del refugi (rètol metàl·lic), que prenem a l’esquerra, passem a l’altre marge per la palanca i abastem de nou la pista per la que hem començat l’excursió. Total 1h 30’ de marxa efectiva, a tot estirar. (1) Segons la ressenya i el mapa de l’Alpina hi ha un camí senyalitzat amb petjades de Gall Fer. Nosaltres no varem localitzar-lo, tan solament una estaca amb aquest senyal, prop de la palanca.
Barranc d’Arcalís
Riu de Baiau al Pla d’Arcalís
Camí del Refugi
Reportatge fotogràfic complet