Antoni Planas i Vilà	VALL DE LES VÉSINES
Maria Antònia Antich i Bosch	Arièja
	Població més propera	L’Espitalet (Arièja)
	Punt de sortida	K 4,8 de la N-22 de Pimorent a Foix (1.536 m)
	Punt més alt	Refugi de les Vésines (2.104 m)
	Punt d’arribada	Refugi de les Vésines
	Longitud	7,8 Km
	Desnivell acumulat	+ 568 m
	Temps	Efectiu 2h 30’ anada, 2h 15’ tornada
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Vermell i blanc de GR. Molt fressat.
		Cartells indicadors Camí dels Bons Homes
	Cartografia i	IGN Bourg-Madame (Col de Puymorens
	documentació	Pic Carlit) 2249 OT 1:25.000
	Punts d’aigua	Diversos rierols al llarg del camí
	Més informació	Refugi de les Vésines
		Camí dels Bons Homes
		Puig Pedrós de Lanós i Coma d’Or
	Data i climatologia	25 d’agost 2006. Boira matinal.

	Recorregut per una bonica vall seguint un tram del GR-107 o Camí dels Bons Homes, fins al refugi de les Vésines, situat estratègicament a la confluència de dos senders GR 10 i GR 107, en un racó privilegiat. Aquest refugi és una moderna, ben equipada i acollidora instal·lació del CAF molt freqüentada pels senderistes. Aquesta caminada te prou d’encant per si sola o com a aproximació per fer ascensions a qualsevol dels nombrosos i interessants cims de la zona. També com a part de rutes més llargues com la que volta l’estany de Lanós i retorna per Portè. També hi ha el recorregut “4 jours, 4 sommets, 4 refuges” entre els refugis de Vésines, Bullosa, Camporells i d’En Beis. Nosaltres l’hem feta un parell de cops en ocasió del Camí dels Bons Homes primer i per anar al Puig Pedrós de Lanós i el Coma d’Or, desprès. Descripció de l’itinerari.- En vehicle, sortint del Coll de Pimorent en direcció al Pas de la Casa per la N-320, prenem a la dreta el desviament cap a l’Espitalet (L’Hospitalet-pres-l’Andorre) i Fois (Foix) que baixa pel marge esquerra de la Vall de l’Arièja. Deixem a l’esquerra el ramal que baixa a la boca del túnel i a la població i seguim per la N-22. Abans d’arribar a l’Espitalet, a 4,8 quilòmetres des del trencall del Pas de la Casa, en un pronunciat revolt a l’esquerra hi ha lloc prou ampli per aparcar. Al mig de la corba, a l’altra banda (dreta) de la carretera surt un corriol amb un cartell indicador (1.536 m). Comencem a caminar en suau pujada, en direcció nord-est, per un sender ben fressat entremig d’una avetosa. L’Espitalet queda al fons de la vall, a la nostra esquerra. Aviat trobem un desviament a l’esquerra amb senyals del GR 107 que hi baixa. A partir d’aquí seguirem sempre les marques del GR fins al refugi. Poc més amunt trobem per la dreta, un altre corriol variant del GR que ve del Coll de Pimorent. Amb moderada pendent anem prenent alçada respecte de la vall. El Riu Arièja, la via del tren i la carretera a Foix corren per sota nostre, a l’esquerra. Creuem alguns rierols que s’escolen del Pic de Querforc per petites cascades. El camí fa algunes curtes llaçades per guanyar alçada i als seus revolts és possible contemplar tota la vall. En una lleugera baixada, el camí va girant vers sol ixent (ja no deixarem aquesta direcció fins al final) i ens fiquem ja a la Vall de les Vésines. Creuem un torrent, seguim per enmig d’un prat i tornem a ficar-nos al bosc, sempre en suau pujada. Superat un curt tram en que el camí s’enfila més fort, tenim una bonica vista de la vall. Desprès davallem lleugerament i trobem unes escales, restes de construccions i correm un tram per sobre paviment. No sabem si es tracta d’instal·lacions de quan es va construir la presa o d’alguna antiga explotació minera. El camí es torna ara més costerut i pedregós fins que ens deixa sobre del que havia estat el llit d’una via de tren o vagonetes. A partir d’aquí seguirem bona estona per aquesta via i el camí es fa ampli i ben planer. La via s’acaba a la Cabana de les Vésines (1.980 m). És un refugi lliure amb dos habitacles i capacitat per a unes 12 persones. Es conserva en bon estat, amb llar de foc, abundant llenya propera i eines per a serrar-la. Uns metres més enllà del refugi hi ha la presa de l’Estany de les Vésines. És un bonic racó emmarcat al nord pel Pic d’Auriòl i pel fons de la vall coronada pel Puig de Bacivelles, amb el refugi de les Vésines destacant per sobre el llac. Seguim pel costat de l’estany, pel marge esquerre. Aviat trobem un corriol que baixa a la dreta. El GR s’enfila i es separa de l’aigua. Podem seguir pel GR o pel corriol que corre més proper a l’estany, passat aquest s’ajunten els dos camins. I és aquí on el riu descriu llaçades entremig d’un gran prat. A l’altre riba s’albira una petita cabana. Es tracta d’un altre refugi lliure (de Berger o “Jasse”) més petit que l’anterior (capacitat per a unes quatre places), però també en bon estat. Podem arribar-nos-hi travessant el riu per una passarel·la metàl·lica. Diversos rierols baixen, per la nostra dreta, de la Coma d’Or. Ens cal anar-los travessant a gual per sobre les pedres ajudats per alguns pilons de formigó. Arribem a un riu més cabalós, el de Coma d’Anyell, que creuem per sobre un sòlid pont. A partir d’aquí el camí s’enfila de valent i sembla voler recuperar en poca estona l’alçada que no ha guanyat durant tot el camí. S’encaixona en una curta canal i surt a un collet. El refugi ja apareix sobre nostre a l’esquerra i aviat trobem un cartell indicador i una bifurcació: el GR 10 marxa seguint la vall i el 107 gira a l’esquerra per arribar, uns pocs metres més amunt, al refugi (2.104 m)