Antoni Planas i Vilà	PUIG DE BASSEGODA pel Coll de Riu
Maria Antònia Antich i Bosch	Garrotxa
	Població més propera	Sadernes (Sales de Llierca, Garrotxa)
	Punt de sortida	Pont d’en Valentí (343 m.)
	Punt més alt	Puig de Bassegoda (1.375 m.)
	Punt d’arribada	Pont d’en Valentí
	Longitud	19,71 km.
	Desnivell acumulat	1.050 m.
	Temps	Efectiu 5h 48’
	Dificultat	Mitjana
	Senyalització	Irregular. Corriols ben fressats i pistes.
	Cartografia i	Alta Garrotxa. Mapa (1:25.000) i Guia
Sant Feliu de Riu	documentació	Excursionista. Editorial Alpina / Geo Estel
	Punts d’aigua	Cal portar-ne.
	Més informació	Sant Aniol d’Aguja (Toni Planas)
		Bassegoda (Senderisme i Teca)
		“La punyalada” (Marià Vayreda)
	Data i climatologia	14 de juliol 2007. Assolellat, xafogor. Boira.
Mare de Déu de les Agulles

	Itinerari circular per ascendir a al Puig de Bassegoda, tot recorrent les Valls de Riu i de la Comella i els engorjats de Sant Aniol d’Aguja, a l’alta Garrotxa. Visitarem dues esglésies romàniques i passarem pel costat de masos i hisendes que antany deurien ésser principals i avui solament en resten ruïnes entre la malesa. Racons curulls d’història i llegendes. Camins que, reculant en el temps, ens recorden el pas de bosquerols, carboners, traginers, militars, contrabandistes i bandolers, en una comarca marcada per l’abrupte fisonomia i la frontera: amb el Vallespir tant a prop, al nord, a l’altra banda de la Muga. Paratges d’una especial bellesa descrits acuradament per Marià Veyreda. Pot resultar doblement gratificant llegir la seva novel·la “La Punyalada” quina acció s’emmarca en aquestes contrades, desprès de fer-hi una visita. L’ascensió al Bassegoda és més habitual (i fàcil) fer-la pel coll de Principi que pel de Riu, ates el fort pendent per tartera entre aquest darrer i el cim. Vegeu-ne el perfil. Malgrat això varem pujar pel de Riu dons volíem acabar l’excursió refrescant-nos amb un bon bany als gorgs de la Riera de Sant Aniol. Això comporta un inconvenient i és que en aquest darrer tram, a l’estiu, hi ha una munió d’excursionistes i banyistes que concorren per un corriol força estret, fent-nos alentir el pas. Fer la ruta en sentit invers, pot ésser una bona alternativa. Mireu-vos la ressenya d’en Justino Martínez a la magnífica pàgina “Senderisme i Teca” apuntada a l’encapçalament. La qualificació de dificultat mitjana ens la mereix la combinació entre desnivell, llargària i el darrer tram d’accés al cim on cal fer una curta grimpada ajudats per ganxos i cadenes. Sense ser difícil, aquest pas pot suposar un problema a qui tingui vertigen. El recorregut transita entre corriols ben fressats i pistes. És senyalitzat amb diversos tipus de marques (excepte entre Coll de Riu i el cim). A la major part de cruïlles hi ha cartells de direcció, alguns amb horaris estimats. Però no pas a totes i com que hi concorren altres senders i pistes i els senyals amb pintura son de distribució força irregular (sovint, poc evidents on caldria), cal estar ben atent i el mapa resulta imprescindible. Tot el camí és molt ombrívol entre vegetació ufanosa. Al solell hi predomina el pi i el roure i a la baga el faig, el castanyer i el boix. Travessarem diverses torrenteres, però totes les varem trobar seques. Solament podrem abastar-nos d’aigua a la part baixa quan seguim pel costat de la riera de Sant Aniol. A primera hora del matí la Vall del Fluvià estava coberta de boira que desprès va escampar. A l’hora mes inconvenient, entre el coll de Riu, el cim i el Pla de la Bateria, va tornar a fer acte de presència i, si be ens va estalviar més calor a la pujada (amb un ambient força xafogós), també ens va escatimar el paisatge que s’albira des del puig. A dures penes intuírem el contorn del Mont. Així que ens cal conformar-nos amb la descripció literària i la bonica panoràmica de la pàgina de “Senderisme i Teca”. En aquesta ocasió ens enduguérem el Black. Tot i anar ben previstos d’aigua, encara varem fer curt. Va fer el camí sense problemes, fins i tot a la tartera. Ens va caldre deixar-lo lligat al darrer repeu abans del cim, al tram de ganxos i cadena, més per prevenció de la baixada que per enfilar-l’hi. Va gaudir de valent banyant-se als engorjats de la riera. Amb precaucions addicionals al concorregut tram final per la presència de tanta gent i altres gossos, va arribar a l’aparcament sense donar mostres de cansament. Però al viatge de tornada va jeure tot el camí, cosa poc habitual en ell. Descripció de l’itinerari. Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per l’estreta carretera que mena a Sadernes. Passat el càmping, és obligada la visita al pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes. Comencem la ruta al l’alçada del Pont d’en Valentí, on s’hi arriba desprès de 2,5 quilòmetres de pista a partir de Sadernes. Hi ha diversos espais habilitats per a deixar-hi el vehicle, però a l’estiu la pista roman tancada entre les 9 del matí i les 6 de la tarda i llavors cal deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes. Des del darrer aparcament, al marge esquerra de la riera, el Pont d’en Valentí (343 m) ens queda a baix. Cartells indicadors de diversos itineraris. Sobre els nostres caps la cinglera de les Cabres. Una pista (tancada per un cadenat) baixa fins al costat de la riera de Sant Aniol. En prenem un altra, pavimentada a trams i amb senyals grocs, que s’enfila fort paral·lela a la riera, guanyant alçada. Aviat albirem sobre un turó l’església de Sant Feliu de Riu. La pista fa un gir a llevant revoltant per sota el turó de l’església. A la dreta surt un corriol que va a buscar un trencall de la pista i que ens deixa al costat de Sant Feliu de Riu (561 m, 25’). Sorprèn la seva grandària. Reprenem la pista vers llevant, ara més planera, en moderada pujada. Cruïlla indicada vers la Mare de Déu de les Agulles i Bassegoda, que ens fa fer una marrada girant a la dreta. Arribem a l’alçada del masia de la Plana (637 m), a l’esquerra s’obre un ampli i verd planell als peus del Martanyà on s’hi escampen diversos masos. Si sortim del bosc podem albirar-lo així com els cims del Martanyà a ponent i del Bassegoda, a llevant. Nova cruïlla de pistes, els senyals ens menen prendre la de la dreta, en pujada, però haguéssim estalviat temps prenent la que, per l’esquerra i en baixada, s’adreça a Ca l’Agustí i des dallí, per un corriol i el Collet de Vinardell, al nostre proper destí. En aquest tram hi ha castanyedes i un cartell ens recorda la prohibició d’agafar-ne el fruit. El camí segueix vers ponent per l’ombrívola baga de Riu entre una fageda. Llavors fa un gir de 90º vers el nord i passa al solell tot guanyant alçària entre llaçades, que podem estalviar si estem molt atents als senyals, fent drecera. Arribem a una cruïlla amb un cartell indicador on prenem un corriol a l’esquerra i en poca estona abastem l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles. (895 m, 1h 20’). Ens cal tornar a desfer el camí fins a la cruïlla i seguir la pista que, amb una gran llaçada, segueix guanyant alçària fins al Coll de Riu (1.014 m, 1h 45’). Aquest coll és una cruïlla de pistes i camins. Diversos cartells rètols indicadors però, curiosament, cap assenyala el Puig de Bassegoda. Un corriol poc fressat al començament, però aviat evident i clar, marxa de la cruïlla vers el nord. No és senyalitzat però no te pèrdua. El camí de seguida ens dona a conèixer el seu caràcter, fen-nos grimpar per entre el rocam. Desprès ens passeja per sobre unes codines de roca descomposta. Més endavant ens espera amb trams de tartera. Sempre amb un pendent que fa perdre l’alè, obligant-nos sovint a cercar l’ajut de l’escassa vegetació que subsisteix entre el rocam. Així fins a la base de la muralla rocallosa que envolta el cim. El corriol la ressegueix per sota anant a cercar, pel nord-est, el grau pe on enfilar-s’hi. Senyals amb pintura verda ens hi acompanyen i ganxos i cadenes ens ajuden en una curta grimpada fins al cim (1.375 m., 2h 45’). La descripció del paratge la recorda una placa del Centre Excursionista d’Olot, extreta del pròleg de La Punyalada de Marià Vayreda: “Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés pera confort del excursionista afadigat, hi hà un canapè de blaníssima herba i sòlit respatller de pedra, hont algont temps jo m’hi asseya sovint, contemplant sempre ab el mateix interés el gradiós panorama que s’extenía a mos peus.”. Recomanem la lectura d’aquest pròleg i visualitzar la bonica panoràmica de Justino Martínez, que de ben segur superen la descripció que poguéssim fer-ne, oimés quan la boira ens en va privar. Davallem per un fressat corriol, perdent alçària ràpidament vers el nord, fins al Pla de la Bateria. (1.190 m) que abastem als 18’ des del cim. Una pista ens mena fins al Coll de Principi (cartell indicador) per on hi passa el GR 11 que ja no deixarem fins al Coll del Molí, a la Riera de Sant Aniol. Des del coll seguim una estona més la pista, en baixada, que va girant a ponent. L’abandonem per prendre un corriol a l’esquerra (1.120 m, 30’ des del cim) que s’endinsa en forta baixada per entremig del bosc. Després de les ruïnes del Corral de Principi, el camí passa per sota un bonic exemplar de roure. Força més endavant, al llom d’un replec de la Serra de Banyadors, abastem les ruïnes del Mas de Can Pincipi i seguim en constant i ferma baixada, alternada amb alguns curt trams de pujada en superar les torrenteres. Deixem a la dreta el corriol a Sant Vicenç i arribem al Coll Roig (853 m., 1h 30’ des del cim). Aquest coll ens obre la vall de la Comella, fins aquí hem seguit pel solell, ara continuarem per la baga. Aviat el corriol enfila la tartera que cau per la cara nord del Martanyà. El pedregar és ben assentat i el camí hi passa ferm. Després seguim baixant fent llaçades per dins del bosc fins a travessar la Riera de la Comella. Des d’aquest punt aviat abastem el Coll del Molí (428 m, 2h 20’ des del cim). Diversos cartells indiquen una munió de destinacions (un ressenya dues hores per al Bassegoda i ens sembla que queda molt curt). Tant si ja hi hem estat com si no, és obligada la visita a Sant Aniol d’Aguja i omplir la cantimplora a la font de deu generosa. Ens queda a un quart d’hora, seguint el GR vers el nord. I si anem amb prou de temps, podem arribar-nos fins al bonic Salt del Brull. Desprès refarem el camí fins al Coll del Molí i, vers migdia, anirem resseguint el ben fressat i senyalitzat corriol que alterna entre un marge i l’altre pel costat de la Riera de Sant Aniol. Aquest és probablement el tram més bonic del camí passant per racons de gran bellesa com la Gorja del Citró, el Goleró o la petita presa del Gomarell. I si el temps i les ganes acompanyen podem refer-nos del cansament de la jornada prenent un bany a les aigües cristallines. Arribem al Pont d’en Valentí a les tres hores des del cim, descomptant la visita a Sant Aniol. Hem invertit poc més de 5 hores i tres quarts de marxa efectiva. I deu hores en total, però cal dir que hem dedicat molt de temps a Sant Aniol i als gorgs de la seva riera.
Grimpada al cim
Puig de Bassegoda
Pla de la Bateria
Can Principi
Sant Aniol d’Aguja
Riera de Sant Aniol
Reportatge fotogràfic complet